La piulada perfecta

Deu ser per l’edat, que no perdona, però cada cop tolero menys  els errors lingüístics que proliferen a la xarxa. Les persones amb un perfil públic que no s’hi miren, a l’hora d’escriure, trobo que fan el ridícul. Darrerament m’he fixat en les piulades d’un personatge que més aviat fan patir -es diu el pecat, però no es pot dir el pecador- i he optat per avisar-lo per mitjà d’una persona amiga. I és que sap greu que doni aquesta imatge. Sovint deleguen la gestió dels seus perfils a Twitter i Facebook a col·laboradors no tan ben preparats com caldria, sense ser conscients del mal que poden fer. I no parlo d’accents mal posats, sinó de registres defectuosos, de sortides de to, de frases inintel·ligibles.

Alguna cosa falla. Qui s’estima el país no pot destrossar-ne la llengua.

Fa un parell de setmanes el mestre Joaquim M. Puyal va ser a la  Universitat de Girona per parlar de la necessitat de mantenir la consciència lingüística, dins el cicle “La llengua, avui: reptes i propostes actuals” organitzat a la Facultat de Lletres. No es va estar de denunciar amb contundència la relaxació que s’observa actualment en l’ús de la llengua als mitjans de comunicació, es va mostrar preocupat per la manca d’un registre acceptable en català dels nous professionals que surten de les facultats de comunicació, i va constatar el procés de degradació lingüística cada dia més accelerat a ràdio i televisió. L’exemple concret que va posar va ser el del programa de Buenafuente i Punset, sense dir-ne el nom: “un savi absolutament incompetent en l’ús de la seva llengua, la llengua pròpia del país”. Va acabar apel·lant a la responsabilitat dels mitjans de comunicació en aquest àmbit.

A Twitter també ens hi hem de mirar. Ha esdevingut un mitjà més de comunicació, i el fem entre tots. Tots  som responsables, doncs, que el català hi sigui present amb un model de llengua que no grinyoli.

Quina seria, doncs,  la piulada perfecta?  La que combinés la poesia de @quimnadal amb  el compromís de @marzoar, la musicalitat de @LauraBorras, l’elegància de @quimtorra, la fermesa de @xaviermir, la contundència de @soler_toni,  la traça de @mariusserra,  la lucidesa de @MiquelPueyo, la proximitat de @npini, l’ofici de @josepbargalló, la serenor de @salvadorcardus, la claredat d’@AlexGutierrezM, la ciència de @miquelduran…  tots plegats, piuladors que dignifiquen aquesta estranya eina que és Twitter, que ens fa voler i doler.

One thought on “La piulada perfecta

  1. La bona ciència i la bona universitat, és a dir, la bona societat, passa pel bon ús de la llengua. Com podem tenir una bona societat que segueixi unes regles democràtiques si no sabem seguir unes regles que ens han deixat els nostres pares, els nostres avantpassats, els que han estat al món abans que nosaltres?

    La combinació que esmentes (gràcies per deixar-m’hi ser) no és pas només per a les piulades, sinó per a totes aquelles formes d’expressió verbal.

    I això val per a qualsevol llengua.

    Miquel

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s