L’accés a la tecnologia, un dret per a la gent gran

Des que sé que hauré de fer una xerrada per a les Aules de la Gent Gran que dono voltes a la manera d’enfocar-ho tot plegat. Quan expliques que parlaràs d’eines 2.0 i de xarxes socials a persones jubilades a la gent se li escapa un somriure sorneguer, talment com si això fos de per riure, com no fos possible obrir-los aquesta porta, com si l’accés a  les noves formes de comunicació els estigués vedat.

Algunes experiències recents que m’han permès observar el contacte de gent gran amb la tecnologia,  com ara les emocionants sessions de Skype d’una àvia amb el seu nét, que es troba a l’altra part de món,  l’accés de la mare a Google Earth que li permet resseguir els camins de la infantesa perduda, la mirada il.lusionada d’un familiar que s’acosta als 65 quan veu el portàtil que li hem regalat, les ganes amb què se’n va cada dimarts i dijous al curs per aprendre a fer anar Internet, les experiències entusiastes amb el Facebook dels pares acabats de jubilar de companyes de feina… i un munt d’anècdotes que m’han explicat la gent del meu entorn sobre la curiositat infantil amb què s’enfronten els avis als nous estris tecnològics em demostren que els anys no són ni poden ser un obstacle per endinsar-se en aquest món fascinant, també per a la gent gran.

En les sessions de formació que he tingut ocasió de fer sobre comunicació a la xarxa, quan trobo mestres, sempre els recomano que ‘informin, que mirin de saber-ne més que els seus alumnes. No em fa cap gràcia l’escena del marrec que no aixeca dos pams de terra donant lliçons amb aires de suficiència a un professor atabalat que no se’n surt de penjar un vídeo o de fer un àlbum de fotos. I és que no és cert que els nadius digitals en sàpiguen més, de tecnologia; només passa que no tenen la nostra por i que se senten del tot còmodes en aquest nou entorn, forma part intrínseca de la seva vida, és el seu mitjà de comunicació, i els codis els pertanyen. És l’actitud amb què s’hi enfronten la que els fa superiors als nostres ulls. Són incapaços d’estudiar qualsevol manual d’instruccions, aquell recurs preuat que a nosaltres ens ha resolt la vida en infinitat de situacions. Ells, en canvi, segueixen el mètode de prova-error, i em temo que ho fan també amb altres aspectes de la vida que van més enllà dels ordinadorrs.

Massa gent m’ha dit que se sentia analfabeta de nou, massa gent m’ha confessat que havia perdut el tren de la tecnologia i que això li produïa un sentiment de frustració. Tothom ha de tenir dret al coneixement, en qualsevol etapa de la vida, a qualsevol edat. Fem-ho possible, des de les institucions, des de les escoles. Busquem solucions imaginatives si no tenim recursos, però no hem de deixar desemparada tota una generació que ens ha obert camí i que ara es troba apartada d’un món que no entén. No s’ho mereixen, i a més, els ajudarà a recuperar la il·lusió per aprendre que mai no haurien d’haver perdut.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s