Per una universitat sense barreres

La necessitat de canvi profund a la Universitat és urgent i peremptòria. La insostenibilitat del sistema actual, les possibilitats que ofereixen les tecnologies actuals i emergents, les noves maneres que tenen els estudiants que arriben per comunicar-se i per tant, per aprendre, les necessitats de formació al llarg de la vida, l’acostament que reclama el sector de l’ocupació  juntament amb molts altres factors, ens empenyen a pensar noves maneres de treballar, d’ensenyar, de fer recerca, de ser presents com a institució. Una institució que és vista com a punt de referència, pol de coneixement i motor social podria esdevenir un llast si no avança d’acord amb el canvi d’època.Imagen

Els nostres universitaris tenen moltes vies per accedir al coneixement i per comunicar-se, fora de l’aula. El Youtube ha esdevingut el cercador principal davant de Google en les noves generacions. Els estímuls que reben sense ni sortir de casa són infinits. Estan permanentment connectats i afirmen que no poden passar sense aquesta connexió. Són o pretenen ser multitasca. Viuen al minut, al segon, els hem posat el món a la butxaca. El mòbil forma part intrínseca d’ells com a individus, i no conceben la vida d’una altra manera. Tot aquest seu món despareix en entrar a l’aula, espai tancat on han de limitar-se, sovint, a escoltar i reproduir allò que senten, tot preguntant de tant en tant allò que no entenen.

D’altra banda, la crisi ha derivat cap a una situació que fa que la universitat actual no sigui sostenible, malgrat que ens costi d’admetre. Massa sovint s’han fet ofertes acadèmiques derivades de necessitats de qui les oferia i no pas de qui les pogués necessitar. Tant de temps posant el carro davant dels bous ha provocat que ara tinguem estructures que no es podran mantenir, i caldrà introduir modificacions que ara per ara provoquen incertesa.

innnovacio

Els nostres responsables universitaris, la gent que hi treballa, hauran d’entendre que aquest canvi social tan profund ens ofereix l’oportunitat de construir una nova universitat, on mantenir “allò que havíem fet sempre, com ho havíem fet sempre”  potser ja no tindrà sentit. Caldrà aixecar la mirada molt més amunt de les petites misèries que de vegades ocupen i preocupen els treballadors universitaris.

 

Existeixen noves maneres de treballar col·laborativament que optimitzen esforços, noves possibilitats tecnològiques que permeten estalviar recursos, noves necessitats del mercat que demanen formacions diferents, noves necessitats dels alumnes que requereixen estar disponibles fora de l’horari lectiu, noves maneres de comunicar molt més efectives i gratuïtes.   En definitiva,  la universitat sencera s’haurà d’adonar que ha arribat una nova manera d’entendre el món, i que només si fem el pas, amb humilitat i sensatesa, de posar-nos al servei d’aquesta nova societat, ens en sortirem.  Si no,  el tsunami ens passarà pel damunt, perquè el monopoli de la formació ja s’ha trencat, i el de l’acreditació ve tot darrere. Ja des d’ara, tothom pot aprendre i  tothom pot ensenyar allò que sap, sense prerequisits encotilladors.  Tot apunta que el coneixement es voldrà “consumir” en píndoles, com ara en el món de la música o de la premsa digital. “Per què he de comprar un disc si a mi només me n’agradaran tres cançons?”  Aquesta frase del meu fill adolescent ho resumeix tot. Els TED talks, els MOOC, són un símptoma evident d’aquest canvi que arriba. El nou usuari consumeix la informació en el moment que vol amb el suport que vol i en el lloc que vol. Sigui el diari, sigui la televisió o la ràdio. A Twitter, o en podcast.  Això ja es va convertint en un dret dels usuaris. I ens hi haurem d’adaptar.  Per això proposo que anem pensant en una USB, una universitat sense barreres, ni d’espai ni de temps. Una universitat on l’aula esdevingui un espai interessant d’interacció i debat, on la classe magistral quedi enregistrada en algun suport que es pugui recuperar i arribi a tanta gent com es vulgui, on la comunicacio flueixi de dalt cap a baix però també de baix cap a dalt, on es faci realitat el concepte d’Open Data i Open Government, on tots els investigadors entenguin que és imprescindible la divulgació de la recerca, que estigui en contacte permanent amb qui genera llocs de treball i prevegi noves necessitats de formació de manera àgil, on la gent que vol aprenentatge permanent hi trobi acollida i pugui fer tastets del que vulgui, on les persones que hi treballen aportin idees de millora permanent i se la facin seva, s’hi impliquin, a partir d’aquest empoderament, on es garanteixi  l’alfabetització digital, visual i  tecnològica dels membres de la comunitat universitària, on els estudiants  adquireixin competències transversals més enllà del seu àmbit que els serviran per anar pel món. En definitva, on la innovació disruptiva i el canvi transformador no facin por i formin part intrínseca de l’estratègia corporativa. Perquè Kodak tot això no ho va entendre, i ja és només record.

.

4 thoughts on “Per una universitat sense barreres

  1. Estic força d’acord amb el plantejament tot i que hi trobo a faltar un tema important: la formació de base. Crec que és utòpic pensar que un graduat es pugui formar picant d’aquí i d’allà amb MOOCs o equivalents. Caldrà trobar un equilibri entre la definició d’una base de coneixement i competències per cada àmbit, i llavors completar-ho amb tot el que comentes. Ho veig més com una eina de LLL que no com una cosa que estigui al nucli de la formació superior… I no oblidem el tema de les llicències dels materials en MOOCs i equivalents, que no és un tema menor. Podem estar alimentant amb coneixement de franc interessos privats: probablement la llicència d’ús sigui més o menys oberta, però segur que l’acreditació serà pagant.

    • Jordi, tens raó com quasi sempre. He volgut oferir una visió general, ja anirem matisant punt per punt. La idea que tinc és de parlar del paper de tots els agents: professors, estudiants, personal d’administració, investigadors… en aquest nou marc.

  2. Interessant i molt suggerent, l’enfocament, Meius. No sé, però, fins a quin punt el model de consumidor és aplicable a l’estudiant universitari. La universitat és també una experiència vital, i no estic segura que els estudiants, els de grau, valorin més l’aprenentatge ubic en píndoles empaquetades, que el fet de compartir carrera amb altres joves. Penso que els MOOC tenen més futur en la formació continuada. Dit això, estic del tot d’acord que des de tots els àmbits de la universitat cal fer un gir radical cap a les noves formes de comunicació, relació i construcció del coneixement.

    • Marta, de fet pensava més que no pas en un MOOC en el suport de vídeo com a material docent per tal que a classe no calgui explicar-ho tot de nou, sinó interaccionar a partir d’allò que ja ha tingut a disposició l’estudiant abans en aquest format.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s