El desconcert de la comunicació

Imagen

Els nostres adolescents i joves ja han superat els nostres sistemes de comunicació.  Els correus electrònics, les pàgines web, les intranets, fins i tot les trucades de telèfon i els SMS… es troben lluny dels seus interessos i no formen part dels seus hàbits.  Potser no ho sabíem, potser n’érem conscients i no ho consideràvem important, però ara constatem que aquest comportament té conseqüències. Perquè resulta que allò que volem que sàpiguen no els arriba. No fem servir ni el canal, ni el missatge ni segurament el moment adequats. Ells han trobat altres maneres que els ofereix la tecnologia que els garanteixen més velocitat, més senzillesa, més capacitat i total gratuïtat.  Eines de comunicació instantània com ara el Whatsapp o el Line, els xats a Facebook o qualsevol comunicació en xarxes socials, són preferibles al correu que en cap cas té la mateixa immediatesa. I les imatges visuals, els vídeos, les fotografies i postals a la xarxa,  constitueixen un llenguatge que va  adquirint una força extraordinària.  I tot plegat ens empeny a canviar si volem aconseguir una comunicació efectiva.


Des de les institucions educatives, des dels organismes relacionats amb els joves, ens escarrassem a publicar les notícies que els afecten en pàgines  web, intranets, correus massius, butlletins… i ens estranyem que no se n’assabentin. Fins i tot ens enfadem, apel·lant a la poca seriositat o rigorositat del jovent.  Però no tenen la culpa de res: el problema no són ells, som nosaltres, que estem desfasats i volem imposar un model que ja no funciona.

La generació que puja ja s’ha anomenat “instantània”, és formada per gent que s’estima més els mitjans immediats, fluids, senzills, que no requereixin gaire esforç, que els permetin fer mentrestant altres coses, que els serveixin per mantenir el contacte directe.

Tenim exemples de fracassos comunicatius recents, des del Govern de la Generalitat i des del Govern de les universitats, com ara la darrera convocatòria de beques. Ja és hora d’adonar-nos que qualsevol decisió que impliqui alguna acció per part dels estudiants ha d’anar acompanyada d’un pla de comunicació efectiva d’aquella decisió.

A part del mitjà, tampoc no l’encertem prou amb l’estil i la forma del  missatge.  No som prou clars als ulls dels nostres joves. Mireu-vos els webs on s’expliquen els procediments per sol·licitar beques, per fer un recurs, per matricular-se…. Estan redactats per persones acostumades a llegir-se el manual d’instruccions abans de fer servir qualsevol aparell, però és que van destinats a gent que ja no en fa servir cap, de  manual d’instruccions! No ens fem entendre.

I per tant, què podem fer?  És ben senzill: hem d’estar disposats a admetre que ens cal canviar per aconseguir els objectius comunicatius pretesos, i  cal pactar la forma i el mitjà amb els nostres destinataris si ens volem assegurar l’èxit en la comunicació. Tan senzill i tan complex com això. Però no ens podem adormir. Això va molt de pressa, senyors:  Fasten your belts.

5 thoughts on “El desconcert de la comunicació

  1. És veritat, Meius. Crec que s’ha d’utilitzar un mitjà de comunicació adequat a les persones destinatàries. Des dels instituts i universitats s’ha d’intentar comunicar amb els joves de la manera més eficaç possible. Suposo que hi ha certes limitacions com per exemple la llei de procediment administratiu que, per exemple, no acceptava ni el correu electrònic com a mitjà oficial de comunicació (els faxs i els e-mails no es podien registrar i no tenien validesa) i crec que en el cas de les beques, cal complir la llei de procediment administratiu. Ara bé, la convocatòria de beques del curs 2011/2012 va comportar molts errors i no sé si tots serien atribuïbles al mitjà de comunicació emprat.
    Et posaré dos exemples, de l’institut on treballo:
    1) Fa dos anys es van convocar, per correu electrònic, els alumnes que participaven en un intercanvi i van assistir a la reunió molt pocs d’aquests alumnes. A la propera reunió se’ls va convocar a través d’un grup de facebook i ja va ser un èxit.
    2) Els delegats, els convocàvem a les reunions per SMS. Ara ens estem plantejant fer-ho per watsap. El problema el tenim amb els de 1r i 2n d’ESO que no tots disposen d’aquest mitjà.
    Ara bé, la comunicació amb pares per e-mail no ha acabat de funcionar mai. Alguns pares van més endarrerits amb tot aquest tema i enacara ara funciona més la carta en paper o la trucada telefònica.
    Adriana Llongarriu

    • Adriana, gràcies pel comentari. Veig que també us hi trobeu. No hauríem de deixar-ho tot en mans de la bona voluntat dels professors, caldria canviar el sistema des de dalt, a partir de dades objectives d’ús dels canals. Així ho veig jo. Tot canvia de pressa i si ens quedem quiets no farem res.

  2. Hola, Meius. No puc estar més d’acord! Treballem en un programa de suport a emprenedors en el que poden participar joves des de 18 als 30 anys i hem pogut comprovar exactament el que comentes. En la present edició comptem amb uns participants amb una mitjana d’edat inferior a la de les edicions prèvies (vint-i-pocs anys enguany, vs. els vint-i-llargs d’altres edicions). I aquest any hem comprovat que, per assegurar-nos que les comunicacions són llegides (i a més en un temps raonable), les hem d’enviar, a més de per mail com fèiem l’any passat, també per Facebook i fins i tot mitjançant un grup de Whatsapp!🙂
    Bon article Meius!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s