El desconcert de la comunicació

Els nostres adolescents i joves ja han superat els nostres sistemes de comunicació.  Els correus electrònics, les pàgines web, les intranets, fins i tot les trucades de telèfon i els SMS… es troben lluny dels seus interessos i no formen part dels seus hàbits.  Potser no ho sabíem, potser n’érem conscients i no ho consideràvem important, però ara constatem que aquest comportament té conseqüències. Perquè resulta que allò que volem que sàpiguen no els arriba. No fem servir ni el canal, ni el missatge ni segurament el moment adequats. Ells han trobat altres maneres que els ofereix la tecnologia que els garanteixen més velocitat, més senzillesa, més capacitat i total gratuïtat.  Eines de comunicació instantània com ara el Whatsapp o el Line, els xats a Facebook o qualsevol comunicació en xarxes socials, són preferibles al correu que en cap cas té la mateixa immediatesa. I les imatges visuals, els vídeos, les fotografies i postals a la xarxa,  constitueixen un llenguatge que va  adquirint una força extraordinària.  I tot plegat ens empeny a canviar si volem aconseguir una comunicació efectiva.

Des de les institucions educatives, des dels organismes relacionats amb els joves, ens escarrassem a publicar les notícies que els afecten en pàgines  web, intranets, correus massius, butlletins… i ens estranyem que no se n’assabentin. Fins i tot ens enfadem, apel·lant a la poca seriositat o rigorositat del jovent.  Però no tenen la culpa de res: el problema no són ells, som nosaltres, que estem desfasats i volem imposar un model que ja no funciona.

La generació que puja ja s’ha anomenat “instantània”, és formada per gent que s’estima més els mitjans immediats, fluids, senzills, que no requereixin gaire esforç, que els permetin fer mentrestant altres coses, que els serveixin per mantenir el contacte directe.

Tenim exemples de fracassos comunicatius recents, des del Govern de la Generalitat i des del Govern de les universitats, com ara la darrera convocatòria de beques. Ja és hora d’adonar-nos que qualsevol decisió que impliqui alguna acció per part dels estudiants ha d’anar acompanyada d’un pla de comunicació efectiva d’aquella decisió.

A part del mitjà, tampoc no l’encertem prou amb l’estil i la forma del  missatge.  No som prou clars als ulls dels nostres joves. Mireu-vos els webs on s’expliquen els procediments per sol·licitar beques, per fer un recurs, per matricular-se…. Estan redactats per persones acostumades a llegir-se el manual d’instruccions abans de fer servir qualsevol aparell, però és que van destinats a gent que ja no en fa servir cap, de  manual d’instruccions! No ens fem entendre.

I per tant, què podem fer?  És ben senzill: hem d’estar disposats a admetre que ens cal canviar per aconseguir els objectius comunicatius pretesos, i  cal pactar la forma i el mitjà amb els nostres destinataris si ens volem assegurar l’èxit en la comunicació. Tan senzill i tan complex com això. Però no ens podem adormir. Això va molt de pressa, senyors:  Fasten your belts.