Educació disruptiva com a motor de canvi social

Image

 

L’adjetiu “disruptiu” és malsonant i d’entrada té connotacions no gaire positives: denota un trencament brusc, que pot suposar un potencial peril.  Però de fet la innovació disruptiva constitueix un catalitzador per al canvi social, i en som testimonis directes dia a dia. Cal una bona dosi de valentia, potser d’inconsciència, per emprendre aquest camí. Potser sí que es produeix massa de pressa, sense que puguem assimilar-ho ni adaptar-nos-hi amb calma, però és així que es fa camí. 

Aquesta setmana unes quantes persones de la UdG hem pogut assistir a la sessió en streaming del TEDxChange que organitzen anualment Bill i Melinda Gates des de la seva Fundació, Aquest any el fil conductor de les xerrades era la disrupció positiva, com a element que desafia les idees preconcebudes i l’ordre establert i que actua com a motor per al canvi social, per millorar la vida de les persones. 

Així, hem pogut veure el testimoni impactant de Haimatou Hima, la primera noia nigeriana que ha pogut estudiar a  Harvard, que amb una fermesa i serenitat admirables ens ha mostrat la importància de l’educació disruptiva que pot canviar la vida de les nenes del seu país perquè surtin de la pobresa i del destí que els han preparat, trenquin barreres i es creïn en comunitat un nou futur. Roger Thurow, periodista del Wall Street Journal que ha conegut de prou la fam i la qualifica de ‘malaltia de l’ànima’ ique  mentre ens ensenyava els ulls de la fam en fotos impactants de nens d’Etiòpia explicava com treballa incansable per pal·liar aquesta situació..O la parella de nens de l’India formada per Salim Shekh y Sikha Patra, de 15 anys, protagonistes del documental The Revolutionary Optimists que van engegar una acció a la seva comunitat per millorar l’accés a les vacunes.L’heu de veure, és impressionant.  Feia realment goig de sentir-los amb aquella desimboltura, explicant al món la seva iniciativa, i com van fer servir tecnologies senzilles (mòbils, GPS, Google Maps) per recollir dades, visualitzar-les i fer mapes interactius que van permetre per fer visibles les seves comunitats invisibles.

Aquests són només alguns dels exemples de disrupció positiva. Si ho portem al món de l’educació, aquesta setmana hem conegut dues novetats en aquest sentit.

D’una banda, la notícia que Stanford, Harvard i  MIT treballaran junts en una  nova plataforma de codi obert per crear MOOCs, amb EDx. Això demostra que els MOOCs prenen volada, que s’hi inverteix seriosament i que  no es tracta d’una moda del moment.

D’altra banda, ens arriba la notícia que la Universitat de Califòrnia ha proposat la creació d’un  centre que únicament sigui acreditador, que atorgui crèdits universitaris per una formació obtinguda a través d’altres formes d’aprenentatge, també a través dels MOOC. Si prospera i s’estén aquesta possibilitat de separar acreditació de formació, -en la línia dels exàmens de Cambridge, per exemple- s’amplia fins a l’infinit el ventall de possibilitats per aprendre si se sap com validar aquest aprenentatge.  

Novetats com aquestes segurament ens sorprenen i potser fins i tot ens fan certa por, però més val que ens enganxin treballant per adaptar-nos-hi. Perquè tot està per fer, i ara tenim l’oportunitat de construir nous models.  Repensar l’educació superior és un repte i una responsabilitat.

 

 

 

10 thoughts on “Educació disruptiva com a motor de canvi social

  1. No ho veig massa clar. L’irrupció dels MOOC em sembla un encert i un camí a seguir, però tinc la sensació que el que comença amb formació oberta, grauïta i massiva pel plaer d’aprendre, d’obrir el coneixement (…) i no per obtenir un títol, l’estem portant al lloc de sempre i correm el risc de tornar a fer una linea mes en paral·lel.

    • El títol pot arribar per una altra banda, Àlex. Al cap i a la fi, es tracta de garantir aprenentatge, també aprenentatge al llarg de la vida. Arriba un moment en què no busques cap certificació, només cerques ampliar coneixements.

  2. “Stanford, Harvard i MIT treballaran junts en una nova plataforma de codi obert per crear MOOCs, amb EDx…..” Creo que lo deberían haber hecho desde un principio. Google Course Builder nos proporciona una plataformaopen source que en breve con los desarrollos de centenares de universidades permitirá a un profesor introducir de forma amigable su asignatura en formato MOOC. Más interesante me parece incluso “que la Universidad de California haya propuesto la creación de un centro que únicamente sea acreditador , que otorgue créditos universitarios por una formación obtenida a través de otras formas de aprendizaje, también a través de los MOOC” Espero que alguna universidad española o catalana no tarde en hacerlo. Gracias por tu post.

  3. Si els entorns d’escassesa ens impedeixen mantenir-nos en l’anar fent i les millores incrementals (l’article de Subirats que t’ha agradat tant). Si els entorns d’incertesa ens fan més difícil planificar estratègies i veure lluny grans futurs, nítids, òptims, estables (malgrat els llums llargs que dius en el teu tuit). Acceptem el canvi. Provem-ho. Actuem. O com diuen, actuem-per-aprendre, actuem-per-pensar. I això que dius de l’adjectiu malsonant, potser antipàtic: recordes que l’arruga en algun moment va començar a ser bella? Així l’adjectiu “disruptiu/disruptiva” se’ns torni bonic, atractiu, irresistible, excitant.

    • Marta, com sempre, aportes lucidesa. Tenint en compte el context, ens cal fer els passos per avançar. Crec que tots sols no podrem fer gaire res. S’imposa avançar plegats, com des de fa tants anys ja fem entre universitats en l’àmbit lingüístic. Ara caldria deixar de mirar-se de reüll per dissenyar estratègies de país.

  4. Doncs a mi, Meius, la paraula ‘disrupció’ m’agrada. A la ‘innovació disruptiva’ sembla que se li hagi d’oposar la ‘innovació suau’, sense trencament. La veig més necessària: per innovar necessitem sacsejar neurones, procediments, ‘status’, inèrcies… Si no, no ens en sortirem. Per deixar de seguir la roda com hem fet fins ara, més ens caldrà pensar de fer-ho d’una altra manera…
    Bon post! No goso dir ‘apunt’ perquè d’aquí un temps l’IEC encara ens dirà que cal dir-ne ‘post’ un altre cop i haurem de tornar a canviar-ho tot un altre cop :PPPP

    • Jordi, merci pel comentari. Només deia que és un terme que denota trencament, i això pot fer por. M’agrada molt que parlis de sacsejar, perquè és exactament el que ens cal fer amb les estructures que tenim. No ens serveixen, per obsoletes i per insostenibles. No hi ha més remei que posar fil a l’agulla. Però hi ha tantíssima gent que fa com si res… que de vegades m’espanto de la feinada per evangelitzar que encara ens queda. Sort que hi ha gent com ara tu que des de llocs prou rellevants ens escurça el camí. Vinga, fins aviat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s