Incerteses i pors davant el futur de l’educació superior: reflexions sobre els MOOC


Up ladder in sky (for movie UP)Deu fer cosa d’un mes que vaig tenir ocasió d’ assistir a una jornada  sobre Universitat, tecnologia i  aprenentatge  al Cercle d’Economia, organitzada per la Fundació CYD. Només d’arribar ja ens vam adonar que aquell no era un acte com els que estem avesats a anar. Allà hi eren presents rectors, polítics i altres dirigents vinculats al món universitari com ara Patricia Botín o Paco Solé Parellada. Persones amb poder de decisió. Se’ls veia disposats  a reflexionar sobre  l’evolució de.la Universitat des del convenciment que està experimentant un gran salt endavant, que  genera incertesa i -val a dir-ho- una certa por.

D’aquella jornada n’ha quedat un  Storify que hem d’agrair a @Vid_Santos  que mostra que els dos gironins @miquelduran, @SilviaSimonR i jo mateixa vam ser estranyament els únics piuladors i fins i tot ens vam atrevir a crear el hashtag de l’esdeveniment. Voldria compartir algunes de les idees que van sortir:

  • Després  de la Revolució industrial es va crear una escola igualitària, una massa de ciutadans amb una formació idèntica. Els estudiants s’havien d’igualar perquè assolissin uns resultats determinats.  Ara el que ens fa falta precisament és fomentar la diversitat, hem d’educar nois i noies perquè desenvolupin allò que tenen de diferents precisament perquè puguin ser  complementaris, i perquè  siguin capaços d’organitzar-se davant els reptes de futur. Recordo que aquestes també van ser les paraules d’Alfons Cornella quan va venir a Girona l’any passat: va defensar que  les TIC possibiliten l’ensenyament personalitzat, que permeti desenvolupar les capacitats individuals de cada alumne fins on arribin, a partir de la presentació de reptes i problemes que hagin de resoldre.
  • Cal que els alumnes desenvolupin competències per a la vida en el procés d’aprenentatge. Pensament crític, resiliència, connexió amb els altres, intel·ligència emocional…  Cal formar-los per afrontar la incertesa.
  • Les TIC aplicades a l’ensenyament-aprenentatge poden alliberar el professor universitari de certes tasques i retornar-li el paper de mentor i de mestre.
  • Des de la Universitat tenim la missió de liderar el canvi, però si ens espantem i ens amaguem, si reaccionem amb negativitat, deixarem passar l’oportunitat.  Hem d’aconseguir que els estudiants trobin als nostres centres un valor afegit. Cal que siguem conscients que tenen altres maneres d’aprendre que no passen per venir a la Universitat, ens hem d’esforçar per ser necessaris.

S’hi va parlar sobretot  de MOOCs, i no pas poca estona. Es va constatar que un dels seus punts febles és que només els comença i acaba un petit percentatge d’aprenents.   Es va explorar també  la possibilitat de compartir MOOCs entre universitats, cosa  que serà difícil pel que es desprèn de  l’article “Online y gratis: la revolución llega a la Universidad”. Cada universitat té una manera de veure-ho. En paraules del conseller Mas-Colell,  les millors universitats del món ens han entrat a casa, i les universitats catalanes han de reaccionar davant d’aquest repte.Va qualificar aquest model de “viable, inquietant i consistent”.  Si no es fa res, no es generaran llocs de treball. Només si es fa el que sigui possible per atorgar als nostres professors el paper d’acompanyants de l’aprenentatge, vingui d’on vingui el coneixement, ens en sortirem.A la UdG ja en tenim dos cursos creats amb la plataforma Miríada  : Descubriendo la  Química i  Investigación científica 2.0.1   i se’n preveuen més per l’any vinent. Els organitzadors expliquen que requereixen un esforç ingent, però compensa el fet que s’hi hagin matriculat uns 4.000 alumnes d’arreu del món.

L’èxit dels cursos creats sota l’acrònim espanyol, tan desafortunat com l’anglès:  COMA (cursos online masivos abiertos) , indica que la UNED no perd el temps, amb 150.000 estudiants inscrits, mentre que la UOC fins ara s’ho ha estat mirant i avaluant-ne el funcionament amb certa reticència,  però tot apunta que també pujarà al carro perquè està veient com perd el lideratge en l’àmbit de l’educació superior a distància.  Els MOOC no seran una formació universitària que desplaci l’actual: sembla que no cal patir per aquesta banda. Però seran un magnífic aparador per a les nostres universitats, que poden guanyar reputació i prestigi obrint les aules perquè els seus millors professors s’adrecin a estudiants de tot arreu, aprofitant la tecnologia que tenen a l’abast.  De la Universitat al món.

 Imatge de @suifaijohnmak  a Learner Weblog 

mooc_web_final_wheel03

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s