La necessitat d’una estratègia digital per als investigadors

aigua

 

L’investigador del segle XXI necessita una estratègia digital personal,  i també col·lectiva com a integrant d’un grup de recerca. Cal entendre  que s’ha produït un canvi profund, imparable, que comporta que es reescriguin les regles de joc, que exigeix replantejar les maneres de treballar i de relacionar-se amb els col·legues, amb els futurs investigadors i amb la societat. Hi ha una responsabilitat del científic en la formació i transformació de la societat, si es volen complir els objectius de l’estratègia Europa 2020.

L’investigador del segle XXI s’ha de construir una identitat i una reputació digital, una marca personal, i ho ha de fer de manera organitzada i planificada.  Crear i fer pública a la xarxa la seva biblioteca digital -allò que llegeix i allò que produeix- amb tags que la facin cercable. Compartir agregadors. Esforçar-se per divulgar i fer-se entenedor per al públic no expert. Difondre els resultats de la recerca obtinguda amb fons públics.  Posar a l’abast les dades obtingudes i permetre que altres les utilitzin perquè sorgeixin projectes nous. Utilitzar plataformes obertes per compartir idees, protocols, dades i pràctiques. Publicar un blog que permeti fer seguiment de com evoluciona el seu procés d’investigació. Treballar horitzontalment amb els membres del seu grup de recerca, utilitzant les eines de treball col.laboratiu a l’abast, i facilitar així la construcció individual i col·lectiva de coneixement. Experimentar amb noves formes de representació de les dades i de la informació, més atractives i impactants, incorporant la imatge o el vídeo. Aprofitar les xarxes socials generals i específiques per divulgar els resultats de la seva recerca, per amplificar i difondre la seva activitat o per interaccionar amb altres investigadors. Participar activament en grups de discussió del seu àmbit a la xarxa, i ser present al debat social sobre temes en els quals és expert.  Mostrar-se obert a treballar en projectes interdisciplinaris, que li permetran adquirir coneixements fora del seu àmbit. Ajudar a fer emergir el talent al seu voltant. Estar sempre disposat a innovar, sense por ni resistència al canvi.   En definitiva, l’investigador del segle XXI ha de sortir del despatx, del laboratori, de l’aula, i fer-se present al món més enllà de la Universitat. 

Un apunt final. No us perdeu el portal del professor i investigador Ismael Peña-López, ICTlogy.  Un model per a tots.

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s