L’aprenentatge al llarg de la vida, una necessitat que la tecnologia resol

arenaEls entorns personals d’aprenentatge (PLE) són un conjunt d’eines i recursos que ens permeten dirigir el propi aprenentatge gràcies a la tecnologia de manera personalitzada  i adquirir noves competències i nous coneixements connectant la informació que ens arriba de diversos llocs, i compartint-la.

De fonts de coneixement més enllà de l’aula, n’hi ha tingut sempre, però potser no n’érem conscients.  Partim de la constatació que aprendre al llarg de la vida és una necessitat, no ens podem aturar pensant que ja hem après el que ens calia saber. Aprendre ens manté desperts, vitals, joves si més no d’esperit.

A la infantesa, l’expert era el mestre, i els llibres eren el repositori del coneixement que havíem d’adquirir. Ens venien ja triats. I no ens era permès dubtar del que hi sortia. No hauríem gosat. Ara, en canvi,  tenim una comunitat que ens permet compartir coneixement tots amb tots, i nosaltres podem ser esdevenir experts en un àmbit determinat.  És una idea poderosa i suggerent. El TED o els TEDx,  els MOOC, els vídeos temàtics que trobem a Youtube, ens ofereixen el cneixement encapsulat i etiquetat, de manera atractiva i gratuïta.  L’escola, la universitat, no pot continuar fent com si res d’això no hagués passat. Però de moment, miren cap a una altra banda. Com si encara tinguessin la clau de la formació. Amb uns plans d’estudis que ens arriben de Madrid, impossibles de seguir. Propis del segle XIX. Que només pretenen espanyolitzar els aprenents.

Què podem fer?

Partim del supòsit que tothom té una curiositat, una inquietud que ha de satisfer.  Les fonts d’informació són infinites, i disposem d’eines que ens permeten que  arribi de manera ordenada i etiquetada a nosaltres, i que la puguem compartir immediatament. Podem participar en experiències de formació presencials -congressos, conferències, tallers- que són normalment gratificants i productives. Aprendre en comunitat és molt més interessant que no pas aprendre tots sols.

La frontera entre l’aprenentatge formal i l’informal ha desaparegut. Qualsevol moment és bo per aprendre de l’altre: un sopar de dissabte a la nit, un viatge amb cotxe, una conversa davant d’un cafè al matí.  Només cal mostrar-se oberts i receptius.

Com podem estimular els nostres joves perquè vulguin saber-ne més, perquè no es conformin amb el que se’ls explica a classe?  És possible que alguns professors no estiguin interessats a tenir estudiants inquiets que els puguin presentar problemes que ells no saben resoldre?  M’estimo més no pensar-ho.

Els cal ensenyar els estudiants a fer-se preguntes, a discriminar la informació, a utilitzar les eines i les xarxes de manera adequada, a ser generosos i en lloc d’acaparar, escampar allò que aprenen.  Fer classes durant molts anys d’una mateixa matèria a estudiants d’un mateix nivell pot esdevenir una activitat tediosa i avorrida. Si introduïm nous estímuls, aprofitant les possibilitats de la tecnologia, tots hi guanyaran.

És estimulant, enriquidor, ens connecta amb els altres  i dóna sentit a la  feina de professor. Què més voleu?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s