8 de març, #donaquelluita

Un any més, arriba el 8 de març i les dones del meu entorn ja fa dies que em recordaven que m’havia d’empescar una nova acció 2.0, per aconseguir que avui molta gent se sumi a una iniciativa que només pretén ajudar a visibilitzar dones que tenim a l’entorn.

Aquest any, si parlem de dones, el nom que em ve al cap de seguida és el de la Tatiana Sisquella. Encara estic impressionada per l’allau d’emocions que va generar la seva mort.  No s’havia vist mai en aquest país, va ser una cosa excepcional. No recordo haver plorat mai per la pèrdua d’una persona a qui no conegués personalment. O sí: quan va morir el nostre poeta de capçalera, Jaime Gil de Biedma, em van saltar les llàgrimes. Però ens l’havíem après, i recitant-lo, el tornem a reviure.

A la Tatiana, que ja ha passat a formar  part de la memòria col·lectiva-  li havia llegit tots i cadascun dels articles de la contra del Diari Ara, cada dissabte. A primera hora del matí anava a recollir-lo i en el petit tram de la llibreria fins a casa, amb el risc que suposava d’ensopegar i caure, hi feia una lectura ràpida, amb un punt d’emoció. Després, tot esmorzant, l’assaboria de nou. De tant en tant em venia de gust felicitar-la al Twitter. Però mai no em va respondre.

Si plegava abans de les 7, tenia una petita estona per sentir-li la veu a la ràdio, una veu que cantava més que no parlava. Desprenia tanta alegria…  Quan vaig saber que estava malalta,  no m’ho creia. Semblava que no pogués ser, una dona que desprenia tanta vida, resulta que lluitava per mantenir-la.  La Tati, doncs,  és la millor representació de la #donaquelluita i és qui m’ha inspirat avui.

És per això que us convido, dones i homes que sou a la xarxa, que aquest any feu la piulada parlant de la #donaquelluita que tingueu més a prop, i que ens convideu a seguir-la. Expliqueu quina és la seva lluita. Conec moltes dones que lluiten, i segur que vosaltres també. Ho fan per grans causes col·lectives: pel país, per la llibertat, contra les injustícies, contra la pobresa. O per causes més personals:  pels seus fills, per arribar a final de mes, per mantenir la feina , per curar-se d’una malaltia o per arribar a cobrir tots els fronts professionals i familiars sense prendre mal. La majoria, sense fer-ne escarafalls, i amb un somriure. Valentes, amb coratge. Sense defallir ni un moment.

Va per tu, Tati. No ens ho tinguis en compte. És que t’enyorem.

*Foto de Wikimedia Commons: Nenúfar. Cas excepcional, viu a la superfície de l’aigua. Lliure. 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s