La tecnologia ens millora la vida (en 10 punts)

Vaig demanar a la xarxa que m’ajudéssiu en aquesta reflexió, una mica més elaborada que les que us ofereixo habitualment. Es tractava d’identificar en què ens millora la vida l’aparició de la tecnologia en les comunicacions. Ho he resumit en 10 punts, cadascun amb un perill associat que haurem d’evitar. Gràcies a tota la gent que hi ha col·laborat. Hi sortiu esmentats.

 

1. Igualtat d’oportunitats

A la xarxa no hi ha discriminació per raó de gènere, procedència, edat, raça o idioma. Partim de zero i qualsevol persona s’hi pot trobar còmoda. També, com apunta Ramon Sánchez, facilta molt les coses a les persones amb mobilitat reduïda. Darrerament trobo moltes persones grans a les quals els ha ampliat l’horitzó vital, és molt gratificant de constatar-ho.

Perill 

Facilita la possibiltat de crear fakes o perfils falsos que ens poden confondre. No es comprova la identitat a l’hora d’assignar un perfil determinat.

 

2. Immediatesa

No ens cal esperar al diari de l’endemà per saber què ha passat. En tenim notícia, de vegades, al mateix moment que el periodista que ha de redactar la notícia. Ens convertim, nosaltres mateixos, en  emissors d’informació si ens trobem al lloc on es produeixen els fets. També ens permet agilitar les comunicacions directes, com apunta @serracasals.

Perill

Sovint la informació no és prou contrastada precisament per aquest afany d’immediatesa, per l’obsessió de ser els primers. Per això cal anar cada cop més amb compte amb el que es tuiteja i es retuiteja. Reivindiquem la feina del periodista de tota la vida, que investiga, contrasta i identifica les fonts.

 

3. Ubiqüitat

És el terme que utilitza @b4lduf4, en el sentit que ens permet ser físicament en un lloc i mentalment o emocionalment en un altre. Podem estar pendents de què passa en un lloc gràcies a la possibilitat de fer seguiment d’actes en directe, per exemple. Ens permet treballar des de casa, com apunta la Rosa Duran, i aquest és un avenç transformador.

Perill

Hi ha persones sense gaire criteri que no entenen que cal prioritzar la relació presencial davant la virtual i que creen situacions incòmodes quan fan servir el mòbil quan no toca.

 

4. Productivitat 

Ens permet ser multitasca, fer més d’una cosa alhora. De manera dispersa o de manera organitzada,o planificada.  Si treballem amb altres, ens estalvia molts passos que abans ens entrebancaven: Permet desburocratitzar processos.  Podem estar al cas de moltes més coses sense gaire esforç. Com apunta @LourdesGodoy7  treballem més que mai, a totes hores, o  almenys tenim l’oportunitat de fer-ho. I amb més qualitat, pel fet de disposar de més canals, d’accés a la informació, d’eines de treball col·laboratiu.  De fet, en alguns casos la frontera entre horari laboral i oci es desdibuixa.

Perill

De vegades ens costa de concentrar-nos en una única tasca, perquè tenim aplicacions obertes i n’estem pendents.  Ens caldrà aprendre a treballar així, i resoldre el factor temps, dedicant l’estona necessària a la comunicació a la xarxa. No ens ha de treure hores de feina, sinó que ha de contribuir que la feina rendeixi més. Allò que fem, ho expliquem i arriba a altra gent que pot estar-hi interessada.

Disposar d’un mòbil o un portàtil de feina representa disponibilitat a totes hores, i pot generar una excessiva dependència de la feina.

 

5. Accés directe a la informació i al coneixement

Per primera vegada, podem accedir a les fonts d’informació sense intermediaris. Desapareixen el guardià del missatge (amb perdó de @toniaria)  Va a la baixa la figura del “representant”, perquè es representen ells mateixos, ens diu @npini.  Podem dir a un autor allò que ens ha commogut del seu llibre, per exemple. Sovint ens respon, agraït. Als lectors això ens emociona, us ho asseguro. Podem demanar a un polític un aclariment sobre un fet, i ell té l’oportunitat de dir la seva sense passar per cap filtre mediàtic.

Perill

L’accés directe a personatges públics pot comportar abusos com ara assetjament, spam, atacs directes. Els fa més vulnerables.

La infoxicació és també un perill real: hem d’aprendre a destriar el gra de la palla.

 

6. Presència i reputació digital 

La xarxa ens permet ser partíceps de la realitat. Passem de simples espectadors a opinadors o a actors. És un sistema d’anada i tornada. Ens permet donar a conèixer qui som i què fem sense dependre de res més que no siguem nosaltres. Podem triar com ho farem sempre des de l’honestedat i la veracitat. La xarxa no perdona als que miren d’utilitzar-la en benefici propi sense tenir en compte certs codis no escrits. Posa tothom al seu lloc.

Perill

Hi ha qui s’obsessiona a aconseguir més seguidors a qualsevol preu, i pensa que tot s’hi val, i n’hi ha que pretenen aparentar el que són. Se’ls veu el llautó de seguida. Es tracta de buscar la veu pròpia, i de mostrar-se senzillament, amb emocions, inquietuds i dubtes. Res de prepotència.

 

7. Coneixement i aprenentatge compartit

Abans preservàvem com un tresor el material docent que havíem creat, cadascú pel seu compte, i procuràvem que ningú ens el copiés. Ara, en canvi,  arribem a penjar a SlideShare les conferències abans d’impartir-les. És un salt enorme: ja no ens fa por compartir, ben al contrari: ho necessitem. De fet, ser a la xarxa representa accedir a un aprenentatge constant, que no te l’acabes. És una font d’enriquiment personal i professional inesgotable. Hi trobes coneixement, i persones que el proporcionen que poden formar part de la teva xarxa de contactes.

Perill

Pot ser que no es respectin els drets d’autor a l’hora d’utilitzar textos, imatges o vídeos. Els més joves no entenen que cal pagar per la cultura. Cal educar-los.

 

8. Relacions personals ampliades

Els grups de Whatsapp familiars han esdevingut realment útils en situacions que surten de la quotidianitat com ara l’ingrés d’un pare en un hospital o el viatge d’un fill. Amb els companys de feina i amb els amics permeten organitzar esdeveniments i resoldre situacions de manera ràpida i efectiva. A la feina, la xarxa ens permet saber molt més de qui tenim a la vora, fins i tot dels nostres caps, que no pas abans. Abans ens coneixíem i prou, ara ens reconeixem com a persones amb aficions semblants, inquietuds polítiques similars o amics comuns. Les relacions presencials dotades de virtualitat teixeixen una xarxa rica i estimulant.

Perill 

En pares i mares patidors o en parelles joves, això es pot traduir en un control excessiu i malaltís.

 

9. Millora en la qualitat de vida

L’accés a la tecnologia ens ha permès guanyar  perquè ha simplificat tasques i processos. Podem comprar en línia, encarregar entrades o inscriure’ns a un congrés sense moure’ns de la cadira. Com apunta @geis, fins i tot podem comprar amb la tauleta i recollir-ho amb el cotxe (a la Garrotxa encara no) Ens estalviem  cues i  desplaçaments. També, com apunta @Miquel_Pueyo, permet recuperar una part del control i la informació que retenen els especialistes mèdics.Crec que en l’àmbit TIC veurem molt aviat grans avenços en la diagnosi per la imatge. També podem estudiar a distància,  i aquesta opció cada cop guanya més adeptes.

Perill

Podria passar que anéssim reduint les actuacions presencials en benefici de les virtuals, i això podria suposar un empobriment social com temen alguns.

10. Empatia

Amb els retuits de Twitter, els  +1 de Google +, els “M’agrada” de Facebook, els cors d’Instagram o els comentaris a tot arreu ens connectem amb persones que potser ni coneixem personalment, però a través de la xarxa hi establim un vincle, i ho fem en positiu. A partir d’aquí pot quedar en res, o bé pot traduir-se en una relació absolutament estimulant de la qual podem aprendre, i que ens pot fer feliços.

Perill

No ens podem obsessionar a obtenir resposta d’allò que pengem a la xarxa. Per més que ens hi esmercem, pot passar que no tingui cap mena de ressò.