Qui té por del canvi d’època?

Foto: llavors de nous cultius

Vivim un canvi d’època que fa que tot trontolli, fins i tot la paret mestra.

De la vella política…

Construïda a partir de lideratges messiànics i majories absolutes, amb un poder que estén uns tentacles potents que arriben pertot arreu,  que incorre en pràctiques fraudulentes, comissions il·legals, caciquisme, evasió fiscal, tracte preferent a determinats mitjans de comunicació, subvencions astronòmiques inexplicables, amb dirigents que actuen amb prepotència i amb benefici propi, amb portes giratòries per aquells que han manat algun dia, que dóna com a resultat aeroports buits, autopistes desertes i trens sense passatgers, obres faraòniques i inútils que ara s’esmicolen, ciutats desangelades amb ciutadans descontents.

…a la nova política

en què es dóna veu i vot reals als ciutadans, que s’organitzen en entitats, agrupacions i associacions,  que  creen noves formacions polítiques que pretenen canviar l’statu quo, que es comprometen amb una causa que pot ser tan ambiciosa com el procés de sobirania o molt més modesta, com ara muntar una festa de barri o promoure una campanya de verkami. La nova polìtica, en què la transparència és innegociable, els comptes es mostren obertament perquè els ciutadans tenen dret a saber què es fa amb els seus diners,  amb dirigents que entenen que s’han de posar a disposició de la gent,  persones honestes i senzilles, amb voluntat de servei i no pas amb l’objectiu d’enriquir-se amb la política. Que interaccionen amb els ciutadans i que no els fa por la proximitat.  Que valoren les xarxes perquè els permeten aquest diàleg obert i continu. Que pensen en el país i no pas en el  benefici propi o del seu partit.

 

De la vella educació…

Amb llibres de text avorrits i obsolets, que únicament pretén que els estudiants adquireixin coneixements que podran reproduir en un examen i oblidar seguidament, que no és capaç d’adaptar-se a les diferents realitats presents a l’aula i pretén fer-los passar tots per l’adreçador, amb mestres presoners de la burocràcia i del programa que els exigeix el currículum escolar, alguns ben acomodats al sistema, que no volen, o no gosen, fer un pas més enllà, que només esperen  que arribi la jubilació. Amb estudiants desmotivats i pares preocupats, famílies que pateixen perquè el sistema només funciona per als alumnes aplicats, obedients i submisos, que fan el que els diuen sense preguntar per què ho han de fer, però expulsa els que són massa inquiets, els que no segueixen el camí traçat, els que es fan massa preguntes, els que tenen dificultats d’aprenentatge  o els que estan sobreestimulats per les pantalles.

…als nous aprenentatges

De la mà de gent innovadora, creativa i trencadora, que explora sense mandra nous camins per arribar a aconseguir que els alumnes arribin al coneixement, que fa possible la construcció de  la intel·ligència col·lectiva, que comparteix allò que aprèn i allò que sap amb generositat,  que està disposada a aprendre al llarg de la vida, que no té por dels canvis sinó que l’estimulen, que aprofita els recursos que els ofereix la tecnologia,  que entén el seu paper d’acompanyant i no pas mer transmissor de coneixement, que es planteja com ajudar els alumnes a adquirir les noves competències personals i professionals que la societat emergent requereix, que és conscient que l’aprenentatge real no queda cenyit a l’aula sinó que s’expandeix , i que és tan vàlid allò que s’aprèn a fora com el que s’aprèn a dins.

 

De la vella economia…

basada en el turisme de masses, l’especulació, el crèdit fàcil i la hipoteca alta, que ha conduït a un paisatge de botigues amb la persiana abaixada, empreses en suspensió de pagaments, fàbriques tancades, persones desnonades, treballadors en precari i molts desocupats que ja han esgotat les perspectives de trobar feina, persones ben formades que es veuen obligades a marxar del país, grans corporacions que han quedat obsoletes i que es mouen en el desconcert, com si no s’acabessin de creure que això és el final del que coneixien, i que allò que saben fer i com ho saben fer ja no serveix.

…a les noves maneres de guanyar-se la vida

de la mà de persones que s’han espavilat per trobar un nínxol de mercat enmig de la crisi, que sovint ho han fet associant-se amb altres, que han sabut detectar -o crear- noves necessitats a la societat i estan disposades a atendre-les, que utilitzen amb encert i entenen les noves eines comunicatives per arribar al consumidor -esdevingut prosumidor, amb opinió pròpia- que no han tingut por d’arriscar, que hi posen el coll,  que no pretenen treballar amb totes les comoditats del món, sinó que ho fan tot d’una manera més simple, que no estiren més el braç que la màniga. Sorgeixen noves llibreries que no paren d’organitzar actes literaris, músics que han entès que és amb els concerts que es guanyaran la vida i no pas amb els discos, hotels que lloguen habitacions per hores, periodistes que s’esforcen per crear una marca personal que vagi més enllà del mitjà on treballen, gent que es reinventa i amb humilitat torna a començar.

 

De la vella comunicació…

amb uns mitjans escrits i audiovisuals controlats per uns pocs que determinen l’agenda i marquen una manera de pensar, amb capacitat de manipulació social, en mans de  grans corporacions i afins al poder de torn

…a la nova comunicació

amb nous mitjans, nous canals i nous suports que permeten l’adaptació a les necessitats i els gustos dels diferents usuaris, amb informació segmentada per als diferents públics.  Que esdevenen multimèdia i entenen el paper de la nova  societat connectada i en xarxa. Que empoderen els ciutadans i els empenyen a explicar allò que veuen, allò que pensen o allò que aprenen sense intermediaris. Que encaren la narració dels fets amb valentia encara que els suposi enfrontar-se als poderosos.

 

 De la vella Administració…

que ens fa perdre en un marasme de burocràcia, massa poc transparent, sovint endogàmica i de vegades prepotent amb els ciutadans, que no fa res per eliminar la rumorologia i la crítica interna que sovint destrueix els equips i crema els treballadors,  que utilitza la informació com a arma poderosa i la distribueix com vol, que no està disposada a cap transformació que impliqui repensar-se i que es refugia en els procediments establerts des de sempre encara que ja no funcionin, que veu la innovació com un perill de perdre el control i l’evita.

…a la nova Administració

que treballa amb dades obertes, que afavoreix els lideratges compartits, que deixa fluir la informació de manera natural perquè “la informació ja no és poder”, que afavoreix l’autèntica meritocràcia, que procura dissenyar sistemes de treball per assolir més eficàcia i eficiència, que acull projectes d’innovació com a oportunitats de millora, que fomenta el  treball en xarxa per compartir experiències i  bones pràctiques, que sap gestionar el talent dins el sistema, que fomenta el vincle entre els treballadors i l’organització per tal d’assolir la complicitat necessària dins un equip de treball.

 

En aquesta societat en transformació, aquells que temen perdre el control, aquells a qui no agrada la incertesa, aquells que tenen alguna cosa per amagar, aquells que veuen perillar el poder que tenien, aquells que només miren cap enrere, són els que tenen por del canvi d’època. Si no sou d’aquests,entomeu el repte amb energia i gaudiu del moment especial que ens ha tocat viure.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s