La innovació en l’aprenentatge, una revolució transformadora

Aquest any he  fet unes quantes xerrades a col·lectius d’estudiants, per parlar del l’impacte que representarà la comunicació a la xarxa en l’educació.  Constato que els considerats bons, aquells que se’n surten, els anomenats “motivats” en terminologia adolescent, no volen ni sentir a parlar de canvis en l’aprenentatge. Davant l’evidència, comentant-ho amb un responsable d’universitats, vam concloure que de fet aquests estudiants representen precisament l’ èxit del vell sistema d’aprenentatge, i és ben lògic que no vulguin experiments. Els agrada estudiar, s’hi esforcen i treuen les millors notes. Quan els vaig suggerir que el llibre de text era un material que tendia a ser obsolet, perquè es podia aprendre de moltes altres maneres, em van replicar que només amb un llibre et pots concentrar, amb materials docents a la xarxa no és possible, perquè  a l’ordinador s’hi concentra tot allò que els fa perdre el temps.  Un altre estudiant em va argumentar que a l’hora d’un examen necessitava recordar el lloc exacte on era situada la informació dins les pàgines del llibre per tal de respondre les preguntes.  El llibre de text constitueix per a ells el centre de l’aprenentatge, i no estan disposats a canviar això.

Comparo aquesta sessió amb la que vaig oferir a una vuitantena d’estudiants de l’Institut de Sils, un centre  que forma part de d’una  xarxa d’instituts innovador,  que afronta la diversitat i que entén el paper de la tecnologia a l’aula. Va ser absolutament gratificant veure com eren capaços de muntar un projecte en minuts, acostumats com estan a treballar col·laborativament.  Ells demostren que és possible aprendre d’una altra manera. Serà interessant fer-ne el seguiment un cop hagin deixat l’institut.

Però la majoria d’estudiants no són com aquests, tenim un fracàs escolar que arriba a un 30 %, i aquests alumnes requereixen una atenció personalitzada,  una adaptació de la metodologia a les seves necessitats, uns professors que els estimulin perquè aprendre els sigui gratificant i no pas una obligació tediosa que perceben com a inútil, i en definitiva, un entorn d’aprenentatge que els ajudi a avançar.  Tot això és possible, ho tenim a l’abast, i el que cal és deixar de resistir-se al canvi i admetre que el canvi és necessari, imprescindible i urgent.

En paraules de l’assessora en educació Valerie Hannon a l’entrevista que li van fer al diari Ara:

D’una banda, hem de millorar el vell sistema de la millor manera, però reconeixent amb franquesa que els dies que li queden són limitats; i de l’altra, hi ha experiments fantàstics i molt significatius, canvis en l’enfocament de l’aprenentatge. Ja sigui implementant noves tecnologies, involucrant-hi altres persones, noves maneres que fan que l’aprenentatge sigui sobre la vida.

Un docent del món actual requereix competències digitals avançades, si vol poder fer bé la seva feina. Ha de poder acompanyar els seus alumnes en l’aprenentatge, fent servir adequadament les eines que són a l’abast. Els professors han d’estar disposats a aprendre si volen aconseguir un ensenyament de qualitat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s