10 reptes per als treballadors públics


blog2

  1. Innovar. Cal estar disposats a deixar de fer les coses com s’havien fet sempre, i a introduir canvis i millores que de ben segur poden resoldre problemes endèmics, ajudar a ser més eficients o simplement permetran avançar.
  2. Compartir. La informació només és poder si és compartida. Per això les institucions públiques s’han de prendre seriosament el projecte d’obertura de dades i conscienciar-se que allò que s’ha obtingut amb diners públics ha d’estar a disposició de tothom. Això ja no és discutible.
  3. Cooperar. Diuen que d’ara endavant quedaran molt poques feines que es puguin fer individualment, sense cap relació amb els altres. Però a l’Administració encara costa massa d’aconseguir que tothom entengui la necessitat de treballar en equip, d’aportar als altres, d’ajudar i demanar ajuda quan cal. La tecnologia ens ofereix eines i recursos per al treball col·laboratiu que són de molt bon aprofitar.
  4. Conèixer els destinataris de la nostra feina. Ens hem de fer el càrrec que no podem prendre decisions al marge de les necessitats, les opinions i les inquietuds dels usuaris als quals és d’aplicació allò que es decideix. Per això ens cal dedicar temps a investigar com són, on viuen, com es mouen, com es comuniquen, què els agrada. Només així els podrem oferir un servei de qualitat.
  5. Explorar. Sortir de la zona de confort quan es treballa a l’Administració esdevé necessari i imprescindible per a l’enriquiment personal i professional. És un risc que cal assumir.
  6. Aprendre constantment. Ja no ens podem quedar estancats. Evolucionen els sistemes d’informació i comunicació, evoluciona la tecnologia, canvien les necessitats. Si ens quedem amb el que sabíem, ens perdrem el món que ve. I no farem prou bé la feina que se’ns ha encomanat. Aprendre és estimulant.
  7. Repensar. El món canviant requereix replantejaments, de vegades senzills, i de vegades de gran abast. Algun cop farà falta un canvi dràstic, un cop de timó. Ens haurem d’acostumar a treballar en beta constant, segons el sistema de prova-error.
  8. Comprometre’s. Només ens en sortirem si arribem a establir un vincle real amb allò que fem, més enllà del “compliment” estricte. Amb la gent amb qui treballem, i amb les persones per a qui ho fem. El compromís personal és un requeriment per al directiu, per al professor, per a l’estudiant i per al treballador. Compromís amb la institució, i compromís entre nosaltres. Hi hem de posar de part nostra, ens ha d’importar i hem de voler que surti bé.
  9. Aprofitar el talent. Les nostres organitzacions són plenes de persones amb capacitats i aptituds amagades, sovint cansades de fer sempre la mateixa feina, de vegades massa monòtona i sovint poc valorada. Preguntem-los quines idees tenen per millorar, què estan disposades a fer. Tindrem sorpreses.
  10. Motivar-se un mateix i motivar els altres. Perquè podem centrar-nos en les retallades i tots els problemes del dia a dia, o en tot allò que fa que la feina valgui la pena.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s