- Innovar. Cal estar disposats a deixar de fer les coses com s’havien fet sempre, i a introduir canvis i millores que de ben segur poden resoldre problemes endèmics, ajudar a ser més eficients o simplement permetran avançar.
- Compartir. La informació només és poder si és compartida. Per això les institucions públiques s’han de prendre seriosament el projecte d’obertura de dades i conscienciar-se que allò que s’ha obtingut amb diners públics ha d’estar a disposició de tothom. Això ja no és discutible.
- Cooperar. Diuen que d’ara endavant quedaran molt poques feines que es puguin fer individualment, sense cap relació amb els altres. Però a l’Administració encara costa massa d’aconseguir que tothom entengui la necessitat de treballar en equip, d’aportar als altres, d’ajudar i demanar ajuda quan cal. La tecnologia ens ofereix eines i recursos per al treball col·laboratiu que són de molt bon aprofitar.
- Conèixer els destinataris de la nostra feina. Ens hem de fer el càrrec que no podem prendre decisions al marge de les necessitats, les opinions i les inquietuds dels usuaris als quals és d’aplicació allò que es decideix. Per això ens cal dedicar temps a investigar com són, on viuen, com es mouen, com es comuniquen, què els agrada. Només així els podrem oferir un servei de qualitat.
- Explorar. Sortir de la zona de confort quan es treballa a l’Administració esdevé necessari i imprescindible per a l’enriquiment personal i professional. És un risc que cal assumir.
- Aprendre constantment. Ja no ens podem quedar estancats. Evolucionen els sistemes d’informació i comunicació, evoluciona la tecnologia, canvien les necessitats. Si ens quedem amb el que sabíem, ens perdrem el món que ve. I no farem prou bé la feina que se’ns ha encomanat. Aprendre és estimulant.
- Repensar. El món canviant requereix replantejaments, de vegades senzills, i de vegades de gran abast. Algun cop farà falta un canvi dràstic, un cop de timó. Ens haurem d’acostumar a treballar en beta constant, segons el sistema de prova-error.
- Comprometre’s. Només ens en sortirem si arribem a establir un vincle real amb allò que fem, més enllà del “compliment” estricte. Amb la gent amb qui treballem, i amb les persones per a qui ho fem. El compromís personal és un requeriment per al directiu, per al professor, per a l’estudiant i per al treballador. Compromís amb la institució, i compromís entre nosaltres. Hi hem de posar de part nostra, ens ha d’importar i hem de voler que surti bé.
- Aprofitar el talent. Les nostres organitzacions són plenes de persones amb capacitats i aptituds amagades, sovint cansades de fer sempre la mateixa feina, de vegades massa monòtona i sovint poc valorada. Preguntem-los quines idees tenen per millorar, què estan disposades a fer. Tindrem sorpreses.
- Motivar-se un mateix i motivar els altres. Perquè podem centrar-nos en les retallades i tots els problemes del dia a dia, o en tot allò que fa que la feina valgui la pena.
