Els fills del Mil·leni i l’aprenentatge: crònica d’una comunicació fallida

iphone-923110_640Van néixer amb el mil·leni, i han viscut la crisi de ple quan ho havien tingut tot a l’abast. Formen l’anomenada Generació Y. I avui us ofereixo 10 trets que al meu entendre els defineixen, i els allunyen de la nostra generació, que s’hauria d’esforçar per entendre-s’hi si no volem perdre la comunicació amb ells. És necessari i urgent.

1.  Busquen la immediatesa. Necessiten resposta ràpida. Són inquiets, impacients, i no suporten la nostra calma. Els manuals d’instruccions no són per a ells, fan servir el sistema de prova-error. Juguen a videojocs en què el premi que s’obté és immediat.

Molts professors retornen els exàmens i els exercicis corregits al cap d’una colla de dies d’haver-los fet, quan els estudiants ja ni se’n recorden, de què hi havien posat. El nostre tempo i el seu no coincideixen, i els posem molt nerviosos. 

2. Han de trobar la informació de manera fàcil.  Els  fils d’Ariadna dels webs no són per a ells, van a Google per tot, també per buscar l’aula que els toca. Tot ho volen a un clic, si han d’entretenir-s’hi gaire ho deixen córrer. Aprenen a base de tutorials de Youtube, de tota mena i condició.

Les nostres institucions continuen construint pàgines web inintel·ligibles, no pensades des del punt de vista de les necessitats dels usuaris, i no es monitoritza l’ús que se’n fa per poder millorar la navegació. No els ensenyem el que els caldria:  destriar la informació fiable a Internet, desar-la adequadament, compartir-la amb el grup. 

3. Són multitasca i multicanal, realment són capaços d’atendre una conversa presencial  mentre responen un missatge de Whatsapp i busquen un vídeo a Youtube.

Pares i professors s’entesten a pretendre a limitar-los les possibilitats de fer més d’una feina alhora, quan serien un èxit les classes multimèdia ben portades. Ens sorprendria la capacitat que tenen de treballar quan s’apliquen recursos com ara la gamificació.

4.  No es concentren gaire estona, estan sotmesos a un munt d’estímuls que els ho impedeixen. No els interessa l’acumulació de coneixements, perquè són conscients que la majoria de dades les podran trobar al moment que les necessitin.  S’avorreixen de seguida si no els sabem captar l’atenció. No escolten per quedar bé, senzillament desconnecten.

Als nostres centres reclamem l’atenció continuada. Pretenem que cada hora de classe s’estiguin quiets, callin i escoltin encara que allò que explica el professor no els interessi gens ni mica. Desconnecten. En canvi, els professors que els fan descobrir i aprendre per si mateixos, se’n surten molt més. 

5. Són visuals. S’estimen més veure imatges que no pas llegir, de fet molts solen abandonar l’hàbit de la lectura des de ben joves.  La imatge els resulta estimulant, el text els requereix un esforç que sovint no estan disposats a fer.

Les nostres institucions continuen emetent un munt d’ informació escrita, textos atapeïts i molts professors fan classe  llegint  un PPT sense ni un gràfic, ni una foto ni un vídeo. No s’aprofita el potencial dels tutorials de vídeo.

6. Reclamen i exigeixen autenticitat.  No es refien prou de la informació institucional, del missatge de marca que els oferim als nostres webs.  S’estimen més veure les opinions dels que són com ells. Diuen el que pensen i no suporten que no es digui la veritat per quedar bé.

Ens escarrassem a difondre informació “oficial”, mails que no llegeixen i pàgines que es queden sense visitar, quan potser seria molt més eficaç emplenar-ho tot de testimonis reals. 

7. Els tractem d’experts digitals, però no ho són. Utilitzen la tecnologia per comunicar-se i per divertir-se, però algú els hauria d’acompanyar en l’aprenentatge a partir dels recursos digitals.

Molts pares i professors s’inhibeixen davant els joves en els temes relacionats amb la tecnologia, es resignen a ser analfabets digitals. Aquesta situació no és sostenible, no es pot permetre que en sàpiguen més que nosaltres.

8. Són prosumidors. Ells decideixen què consumeixen, quan i on. Són cada cop més crítics i exigents amb les marques i els productes que consumeixen. Les sèries, els programes de TV, els vídeos, les cançons, els volen des d’on sigui i amb qualsevol dispositiu, preferentment el mòbil.

Els nostres centres programen classes obligatòries en píndoles: les mates de 9 a 10 cada dilluns.  En canvi, no es fomenta prou l’aprenentatge fora de l’aula amb els recursos que tenim ara a l’abast, que és quan els estudiants poden estar més receptius i relaxats. 

9. Viuen permanentment connectats. L’espai entre la relació virtual i la relació presencial s’estreny i es fa borrós, tenen les pantalles integrades a la seva vida. Saben organitzar-se a través de la xarxa i són capaços d’aconseguir grans reptes col·lectius, com ho demostren molts exemples d’economia col·laborativa.

A l’institut els obliguem a desconnectar, i es deuen sentir com si els faltés una part de si mateixos. El món real per a ells és el món connectat. No conceben una existència únicament analògica. 

10.Tenen un sentit de la privacitat diferent del nostre. Tot allò que fan o veuen en  sortir de casa és susceptible de ser fotografiat o tuitejat. Senzillament, no hi donen importància.

No hem estat prou conscients de la necessitat d’inculcar-los uns valors en relació amb la privacitat, i  així proliferen els casos d’assetjament a la xarxa, i el control excessiu de la parella entre els més joves. Si no ens afanyem no hi serem a temps.

14 thoughts on “Els fills del Mil·leni i l’aprenentatge: crònica d’una comunicació fallida

  1. Reblogged this on El bloc de la Cè and commented:
    Deu reflexions molt lúcides i encertades. La 7 i la 10 apunten directament a la responsabilitat dels pares i mares. La base de la motxilla que els acompanyarà en el seu viatge per la vida la construeixen a casa, amb els de casa, que són el seu primer referent.

  2. Amb 10 oportunitats diagnosticades de tant bona manera, serà un gran error imperdonable no intentar canviar. Molt d’acord en tot, i molt en que es necessari i urgent.

  3. De debó els millenials són tant diferents? Jo, per exemple, sóc com ells en un 80% segons aquests 10 punts… només no en sóc segons els punts 7 i 10. El post està bé, però hi ha alguna inconsistència (ep!… que els meus també són inconsistents).

    Punt (1) : ja no se’n fan, de llibres d’instruccions. El món canvia, els millenials formen part del món.
    Punt (2) : Encertat el comentari en cursiva: cal ensenyar-los a gestionar la crítica que reben, a gestionar la reputació, a vèncer les pors al fracàs i al rebuig. O sigui, com sempre, però amb Internet. Ja no hi ha vida sense Internet, Internet forma part de la societat. No són els millenials qui són diferents, són aquells que encara no se n’han assabentat, que són diferents.
    Punt (3) : Cert, l’escola no sap canviar. I per què, em pregunto? La resposta no seria políticament correcta.
    Punt (4) : Igual que tota la vida. Igual que l’escola dels 60 i 70. Qui era bon professor? Quines qualitats tenia? Les mateixes que avui.
    Punt (5) : Propi d’una persona de Lletres. Jo, com que sóc de Ciències, ho veig diferent. I sóc més de twitter (text) que no pas d’Instagram (imatge).
    Punt (6) : Els millenials estan en formació. Ser adult significa saber callar quan hi ha ganes de dir el que es pensa de debó, i saber mentir (piadosament, és clar). N’aprendran, no cal preocupar-se… o és que la generació dels “grans” vam aprendre això amb 14 anys? I pel que fa al “mail que no llegeixen”, és un error manifest de les institucions, que no exigeixen la seva lectura… o és que no exigeixen que els estudiants llegeixin papers o llibres de text o missatges instantanis? (discrepància habitual, recordo, amb l’autora del post, i amb qui un dia en farem un cafè de reflexió amb resultat incert).
    Punt (7) : Els millenials tenen ara 15 anys. S’estan formant. No podem demanar-los conèixer aspectes tecnològics. Per cert… i dels adults, quants ens saben?
    Punt (8) : Molts dels adults també som prosumidors. Per què l’escola no canvia?
    Punt (9) : Per què l’escola no canvia?
    Punt (10) : Estan en formació. Cal formar-los en temes de privacitat, la nova “urbanitat” del segle xxi. O normes de sentit comú de la nova societat digital. Per què l’escola no els forma (en general) ?

    Resumint: d’acord i en desacord. I jo canviar el títol: Els ciutadans, els ciutadans en formació i els entorns de formació: crònica d’una comunicació que falla però que algú podria arreglar

    • Miquel, el
      teu comentari és ben bé un post. Les teves reflexions mereixen una trobada presencial per debatre-les.
      Moltes gràcies! Tu ets el més semblant a un millenial entre tots els catedràtics universitaris que conec. Pren-t’ho com un elogi 😊

  4. Afegiré alguns comentaris a aquest post, però, com molt bé dius en resposta a Miquel Duran, el que convindria és fer-ne un bon debat.
    Que els adolescents siguin més experts que els docents en el món digital és un mite. Que hagin nascut amb la tecnologia gairebé incorporada no els fa més hàbils ni més competents a l’hora d’utilitzar-la, entre altres coses perquè l’escola no l’ha integrada plenament com a eina d’aprenentatge.
    La tecnologia només és un mitjà per accedir al coneixement i, a banda de certes habilitats tècniques, per treure’n tot el profit calen altres capacitats: saber llegir, esperit crític, saber idiomes, etc. En realitat la tecnologia ens estalvia de fer les feines més mecàniques, però per treure’n un veritable profit cal fer-ne un ús intel·ligent.
    Si els planteges activitats de recerca una mica complexa, en què s’hagin de fer diversos passos per accedir a una determinada informació, molts no se’n surten. Posen la pregunta directament al Google i esperen que, com un oracle, els retorni automàticament la resposta, en lloc de fer deduccions, buscar, llegir, etc.
    És evident que s’imposa un canvi de model educatiu, perquè l’actual estructura escolar, la segmentació del coneixement en matèries i hores no funciona, però ens trobem amb el vertigen davant del buit. Tanmateix ara, com sempre, la clau de l’educació continua sent el docent. Amb tecnologia o sense és la seva saviesa i el seu savoir faire el que garanteix l’èxit educatiu.
    També és veritat, com diu Miquel Duran, que aquest canvi en la manera d’accedir a la informació ens afecta igualment als que hem nascut a l’era preinternet. Molta gent reconeix dificultats per concentrar-se en la lectura, per exemple.
    És interessant i convenient reflexionar sobre aquest tema. Tanmateix jo no seria pessimista. Tots plegats n’aprendrem i, com sempre ha passat, els més hàbils en sabran treure molt profit i els que no ho siguin es quedaran en la pura superficialitat.

    • Que bé que no siguis pessimista! Jo m’estic cansant de lluitar contra els immobilismes… Tal com tu has suggerit, mirarem de muntar un debat obert en format presencial on tots els implicats hi puguin dir la seva. Sobretot caldria sentir-los a ells :))

  5. Una anàlisi complet dels nostres alumnes. Ells tecnològics en com divertir-se però no en com utilitzar-les per construir la seua xarxa d’aprenentatge i hem de ser nosaltres qui hem de donar-los les eines i les estratègies per ser competents.. continuem treballant!

  6. Molt bon apunt Meius. Estic d’acord amb la majoria i a em preocupen especialment els punts 2 i 4. Amb el punt 8 difereixo amb tu, no éstic d’acord amb que els millenials són prosumidors, ho trobo un mite. Ho veig constantment en els tallers. No tenen gaire idea de què consumeixen i produeixen molt i molt poc, com a mínim des d’un vessant crític. Però vaja, és que la majoria dels que pertanyen(m) a les generacions predecessores tampoc són grans prosumidors. No hem pas anat a pitjor.

    Un debat seria fantàstic🙂

  7. Em sembla interessant el post en conjunt. Permeti’m una observació. Això de “les imatges els resulten més estimulants que el text”, sí, sempre i quan les imatges s’utilitzen com a simple ornamentació. Em fascina i alhora em preocupa molt que no saben descodificar una imatge correctament, com a mínim els que conec. Viuen en plena societat de la imatge i només es queden a la superfície, als tópics. Com la majoria de la població, vaja.

  8. Quan diem que les escoles han de canviar, els pares hem de canviar, les feines han de canviar… Siguem optimistes: tot està canviant ja ara, i acabarà fluint.
    Recordeu com la Generació X volíem canviar el món i ens vam haver de conformar amb el Casual Friday? Pensem com el grunge, sorollós als 90, el sentim ara al fil musical. Com els hippies van acabar donant l’elit financera més voraç. El sistema és viu, i s’adapta als canvis.
    Molts professors ja estan fent les coses d’una altra manera. Molts pares troben solucions i eduquen fills millennials fantàstics, responsables i madurs. Moltes empreses estan movent-se per captar el talent jove amb formes d’atreure’ls i retenir-los diferents. Molts millennials estan veient que potser no canviaran el món, però que sí podran posar-hi el seu granet de sorra.
    Adaptar-se és automàtic. Flueix.
    I al darrera ja ve, empenyent, la Generació Z, o Generació C (de Continguts). I també ens acabarem adaptant tots, ells i nosaltres.
    Si la cosa grinyola entre mig no patim. Sempre hi ha hagut friccions amb els joves!🙂

  9. Interesant temàtica Meius

    Per a mi tres punts clau i alguns els conec molt bé, la síntesis visual de la informació orientada a la comprensió, i la privadesa de les dades i els continguts escampats sense criteri a la xarxa, per la seva activitat social i tecnològica i la hiperconectivitat.

    La clau rau no tal sols en les imatges i la seva força, sinó més bé en el procés cognitiu que hi ha darrere de la creació d’una comunicació visual i sintètica ; per exemple les conegudes infografies. Si la generació Y a més de consumir , cerca, filtra connecta, organitza i visualitza la informació , esta aprenent a generar coneixement visual i realment acaba comprenent-la.

    Respecte a les dades i la privacitat cal conscienciar no des de la por, sinó des de la responsabilitat i les conseqüències futures en la seva identitat digital personal i professional.

    I finalment cal reflexionar també sobre la híper connectivitat et recomano aquest TED talk https://www.ted.com/talks/sherry_turkle_alone_together?language=es.

    La tecnologia ens permet redefinir les connexions humanes; les consideracions amb els demés, les que tenim amb nosaltres mateixos. Però també ens dóna l’oportunitat de reafirmar els nostres valors i la nostra orientació però aquest s’han de treballar i educar de forma humana, “ aprendre a meditar” o la connectivitat amb un mateix podem ser els nous reptes en la era de societat xarxa.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s