Els fills del Mil·leni i l’aprenentatge (2): algunes propostes

cadena

Arran del post anterior, recupero els 10 trets que caracteritzen els millenials per convertir-los en reptes assumibles per als professors, amb algunes propostes que espero que comenteu, rebateu, completeu o desmunteu del tot:)

  1. 1. Busquen la immediatesa. Caldrà ser capaços d’oferir informació en càpsules, d’esmicolar els continguts perquè els siguin més digeribles. Segurament el seu cervell i el nostre funcionen de manera diferent, i no ens podem escandalitzar si els nostres adolescents no es mostren entusiastes davant d’un volum de qualsevol dels nostres clàssics.  Els professors han de ser capaços de gamificar, de presentar continguts en nous formats. L’aprenentatge s’ha de convertir en un repte estimulant. Si es desperta el gust pel coneixement i per la lectura, la resta ja vindrà. Si volem que llegeixin el Tirant, presentem-lo com l’obra eròtica i apassionant que és, i despertem-los l’interès per la trama, o se l’estalviaran copiant-ne el resum.
  2. Volen trobar informació fàcilment . Se’ls hauria ensenyar a fer funcionar adequadament les eines de cerca, els marcadors socials, l’etiquetatge d’informació, espais de treball com Evernote, agregadors de continguts com Feedly o Scoopit.  Estiguem atents a iniciatives de webs perquè els bons estudiants pengin els seus apunts -els mals estudiants amb això ja en faran prou.  Sovint tenen tanta pressa per trobar el que busquen que ja els està bé el primer que troben, no s’entretenen a analizar si és o no fiable. Aquí és on pot incidir més el formador: el pensament crític és potser el repte més difícil d’assolir, però és indispensable si volem formar ciutadans lliures i en lloc de persones vulnerables a qualsevol manipulació.
  3. Són multitasca.  Jugueu amb ells al Gran Thef Auto i admireu-vos de la celeritat amb què us guanyen. Desenvolupen noves habilitats, que caldrà valorar i potenciar durant el procés d’aprenentatge. Els videojocs, de fet, ja s’estan integrant en molts processos de selecció de grans empreses. Jo diria que aquesta característica dels fills del mil·leni ve del fet que quan ells van néixer les pantalles ja hi eren, van formar part de la seva vida. Nosaltres, en canvi, ens hem hagut d’acostumar a la tecnologia i ens costa més d’adaptar-nos-hi.
  4. Ens costa de fer-los captar l’atenció.  Els professors necessàriament hauran de més creatius,  els caldrà buscar la manera de presentar la informació per aconseguir sorprendre’ls, sobtar-los o emocionar-los per aconseguir algun tipus d’impacte. Els TED i els TEDx són molt útils per captar l’atenció d’aquests nois i noies.  Normalment els descobreixen i s’hi enganxen. Les Flipped Classroom o classes inverses també tenen èxit, perquè la part de classe magistral no es fa a l’aula, sinó a casa,  i l’escola es converteix en un lloc interessant on s’interacciona i es produeix un aprenentatge realment personalitzat, a mida. De fet, si desconnecten a classe és perquè no hem estat capaços de demostrar que el que s’hi explica té a veure amb la seva vida, i necessiten comprovar que allò que aprenen té sentit.
  5. Són visuals. Per què no els duem a la lectura i al pensament a través de la imatge?  Estan prenent protagonisme els  booktrailers (vídeos sobre llibres)  o els  booktubers (crítics de llibres a Youtube). Neixen noves maneres d’ensenyar i aprendre, des de la comprensió dels nous canals i els nous llenguatges. Aprofito l’ocasió per tornar a recomanar les lliçons d’art dominicals de @miqueldelpozo a Twitter amb #MA140.  O el programa de televisió Amb filosofia, que reflexiona i aprofundeix en els grans temes d’una manera diferent i atractiva, amb @XavierAntich i @EmiManz.
  6. Busquen l‘autenticitat: Ells són els que han d’ajudar a millorar el que oferim. Es creuen només allò que els diuen els que tenen com a referents, gent com ells. Tinc un exemple recent: a les universitats estem descobrint la importància que adquireixen els actes de graduació, i se’ns fa estrany perquè la nostra generació no en va fer.  Mireu l’emoció amb què ho van viure els estudiants de la primera graduació de Medicina de la UdG. Podem aprofitar-ho perquè ens ajudin a captar més alumnes, aquests vídeos els resulten atractius. Hem d’entendre què valoren, què és el que forma part del seu món: som nosaltres, com a institucions, que hem de fer l’esforç d’adaptació, dins d’uns límits.
  7. No són realment experts digitals, però el que els distingeix és no tenen por de provar i remenar, quan es troben davant d’un nou recurs o un nou aparell.  Nosaltres encara ens mirem les instruccions. Si ho traslladem al canvi d’època que vivim, anem cap a una temps en què el que es premiarà qui assumeixi més risc, ens ve una generació que no podrà tenir por. Nosaltres hem crescut amb un horitzó d’estabilitat laboral, emocional, i geogràfica, que era l’indicador d’èxit. Això s’ha acabat, probablement els nostres fills canviaran  diverses vegades de feina, de parella i de lloc de viure.
  8. Prosumidors.  Hem d’admetre el poder que tenen o tindran com a consumidors . Aprendran el que vulguin aprendre, no els podem entaforar el coneixement.  Ells mateixos van esdevenint productors, enregistren i publiquen els seus vídeos de Youtube, fan revistes digitals o eBooks, enregistren clips musicals o fabriquen els objectes que necessiten en impressores 3D als Fablabs. Quants centres docents treballen amb aquestes impressores?  I quants tenen sales preparades per fer enregistraments i editar vídeos senzills?  Quants aprofiten l’interès per les selfies per ensenyar tècnica fotogràfica?
  9. Viuen permanentment connectats.  La introducció del mòbil a l’escola, Mobile Learning,  és una iniciativa clarament motivadora per al conjunt dels estudiants: afavoreix la interacció professor-alumne, l’aprenentatge col·laboratiu, l’adaptació a les necessitats de cada alumne segons capacitat, la creació de comunitats d’aprenentatge, la cocreació, etc.
  10. No entenen el concepte de privacitat com nosaltres.  Hem de donar-los les claus per entendre que el respecte cap a l’altre té incidència en què es pot publicar i què no. No es pot etiquetar algú que no estem segurs si hi està d’acord, ni penjar fotografies de moments clarament íntims. En això hauríem de ser inflexibles, perquè ens hi juguem els valors de la societat del futur.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s