Xarxes i construcció de la identitat digital: alguns perills

Les xarxes socials formen part de la vida dels nostres adolescents. De fet, són la seva vida. Viuen en mode on. Poden trobar el que busquen a un clic. Tenen tots els amics a l’abast, sempre que vulguin i des d’on vulguin. L’existència d’Internet ha transformat hàbits, actituds i percepcions en les seves relacions socials fins a un punt insospitat. Però mentre en fan ús, estan construint la seva identitat digital, i cal ser conscients dels perills.joven

  1. FOMO  (Fear Of Missing Out).  Por de perdre’s alguna cosa. A les xarxes es tendeix a explicar la part més agradable de les nostres vides, i això pot provocar en algunes persones l’efecte que a elles no els passa res d’ interessant. S’idealitza la vida dels altres, i això pot generar enveja o un sentiment de frustració.
  2. Pèrdua de la capacitat de concentració. S’acaba de presentar un estudi que mostra amb quina freqüència miren el mòbil els nois i noies segons franges d’edat. Sembla que les de 15 anys no deixen passar ni 5 minuts sense mirar-lo. La majoria de xarxes requereixen atenció constant si es vol respondre els missatges al moment. L’estrès esdevé, doncs, inevitable.
  3. Necessitat de reconeixement social: Obsessió per obtenir likes, shares. RT o comentaris. Em comenten molts adolescents que es deprimeixen si pengen una foto o un post i “no passa res”. Aquesta necessitat la pot tenir tothom que sigui actiu a la xarxa, però hi ha estudis recents que demostren que en els adolescents s’activen especialment els centres de recompensa del cervell en rebre aquest estímul social. Això pot generar una recerca compulsiva d’acceptació.
  4. Obsessió per estar al dia, per saber què és trending en cada moment, per saber què fan els amics a tothora. Genera un neguit considerable, i provoca necessitat d’estar sempre connectat. Hi ha tanta informació que han de tenir, tantes oportunitats que han d’aprofitar, que no donen l’abast.
  5. Manca de privacitat. Ara tot és a la vista: les relacions de parella, els trencaments, les relacions d’amistat, les activitats d’oci. Sorgeix el ciberassetjament, una preocupació creixent als nostres centres d’ensenyament. Apareix un fenomen preocupant, el control per part de la parella, que pot esdevenir obsessiu i degenerar en una gelosia malaltissa.
  6. Manca de planificació i de responsabilitat. Tot ho decideixen al darrer moment perquè no els cal fer previsions. Poden trobar el lloc on anar amb un clic, poden decidir amb qui queden i a quina hora amb un missatge al moment. Aquesta improvisació constant els acaba generant problemes.
  7. Confusió entre la vida analògica i la vida digital. A tots ens passa que ens fem una idea de com va el món segons el nostre timeline, i hi ha el perill de perdre la perspectiva.  Les xarxes ens han d’obrir al món, però de vegades ajuden a construir un món propi i a aillar-se de la resta.
  8. Pèrdua de temps.  És fàcil que s’enganxin a una xarxa rere l’altra i que hi passin hores improductives. Els jocs poden absorbir de tal manera que afectin el rendiment acadèmic.
  9. Xarxa com a refugi per escapar-se d’altres problemes, per no haver d’enfrontar-se al món “real”. Els nois i noies poden decidir desconnectar d’aquest món i viure permanentment connectats, lluny de la mirada de pares i professors, en un món virtual que han triat, on se senten segurs.
  10. Construcció d’un personatge per agradar als altres. La xarxa proporciona l’oportunitat de construir una identitat digital pròpia que pot coincidir o no amb la identitat analògica. Existeix la possibilitat que algú que no s’agrada o que se sent refusat pel seu entorn opti per crear-se una nova identitat per aconseguir notorietat i èxit social.

Al meu entorn, molts professionals encara tanquen els ulls al fenomen, i fan com si res no passés. Els nostres adolescents són vulnerables, i els hem deixat sols davant un fenomen poderós com són les xarxes:  cal acompanyar-los en la descoberta i l’ús raonable de tot l’entorn d’Internet des del primer moment, des de casa i des de l’escola, per aconseguir que aprofitin les oportunitats que els ofereix, perquè aprenguin a evitar els perills que pot comportar i perquè en facin un ús tranquil, i no en siguin dependents. El mòbil ha d’entrar a les aules perquè els nostres nois i noies han d’entendre que més enllà de ser un estri que els serveix per jugar, per socialitzar-se i per divertir-se, és una finestra oberta al món que els ofereix una oportunitat excepcional per crear el seu propi entorn personal d’aprenentatge. De vulnerables a empoderats.

 

 

 

 

 

One thought on “Xarxes i construcció de la identitat digital: alguns perills

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s