Valors contra el ciberassetjament

sandessRecordo la meva etapa a l’escola primària. Només nenes, totes d’uniforme rigorós, aplicades i estudioses la gran majoria. Jo venia de pagès i em sentia diferent d’aquelles noies de casa bona que a l’hivern esquiaven, a l’estiu anaven l’apartament de la platja, i sabien tirar-se des del trampolí.  A casa mai s’havien fet vacances, era un concepte que no existia. A l’estiu tocava ajudar al camp. No és que en tingui especial mal record, més aviat no en tinc cap record especial. A l’escola d’abans no existia la diversitat: jo escrivia amb l’esquerra, i em van “curar” lligant-me la mà esquerra al darrere. No hi havia gais ni lesbianes, ni immigrants subsaharians, ni estudiants discapacitats físics o psíquics. No es parlava de TDAH ni de bullying. Al menjador, ni celíacs, ni vegans. Tot funcionava sota una capa aparent de normalitat.  Sense preguntes i amb molts silencis. Dient de vostè a les professores, i cridant  les companyes pel cognom.  A classe de dibuix copiàvem gerros, a música  apreníem escales, a gimnàs, tocava saltar el plínton, a socials memoritzàvem les capitals del món en un mapa mut, i a naturals no vèiem cap planta ni animal que no fos en una foto o dibuix d’un llibre. Fèiem murals de tot. Tot ho apreníem i ho desapreníem amb extrema  rapidesa. No recordo que es produïssin situacions d’assetjament en aquell temps.

Ara és tota una altra història: tenim un país divers, i aquest país ha irromput a l’escola. Fins i tot a la meva antiga escola de monges, ara hi ha nois i noies de tots colors, vestits de tota manera, de molts nivells socials i culturals. Segurament amb taules i cadires per a esquerrans, amb menús per celíacs, i sense porc per als musulmans. Tot això que hi hem guanyat. Em pregunto si el canvi ha anat acompanyat d’un treball conjunt  perquè aquesta diversitat s’introduís de manera tranquil·la i natural, sense estridències. Em temo que no ha estat així. I ha esclatat en molts centres un problema fins fa poc soterrat: les agressions entre alumnes, el ciberassetjament

S’ofereixen uns models que cal seguir, i qui es desvia dels cànons sovint és ridiculitzat, menystingut, ignorat o insultat. Nois i noies s’esforcen a configurar a les xarxes la imatge que agradarà als altres en lloc de mostrar-se com són realment.  Probablement les exigències s’han incrementat: cal triomfar al pati i al timeline. A la plaça i a Instagram. El món virtual pot esdevenir un lloc hostil, insuportable, per aquells que  no són acceptats pel grup.

Ens cal treballar intensament en protocols de detecció, prevenció i control d’aquests comportaments, ben cert. Però hauríem de preguntar-nos per què s’han generat, per què no s’ha treballat prou a casa i a l’escola en el respecte per l’altre, sigui qui sigui, parli com parli i vingui d’on vingui. En l’anàlisi i la gestió de les emocions,  en el coneixement de les eines de privacitat a la xarxa, en la construcció adequada de la identitat digital. En la detecció de noves relacions de poder i de control entre adolescents que esdevenen tòxiques i destructives. Ens cal un treball conjunt per fomentar nous valors en aquesta generació digital i recuperar els que han perdut vigència. A través de l’educació per competències, tot això és possible. Cal creure-s’ho, i col·laborar entre Administració i famílies.

 

 

4 thoughts on “Valors contra el ciberassetjament

  1. Totalment d’acord amb el que comentes Meius. Però també cal aprendre a partir de la “pràctica”, és a dir, equivocant-nos. Em refereixo que una de les millors maneres que tenim a l’escola per ajudar els nostres alumnes a “empoderar-los” dins l’ilimitat món de les xarxes socials i internet és fent-les servir dins les nostres pràctiques educatives. I aleshores, els hi podem anar ensenyar les virtuts i defectes de les mateixes.

    I per cert, en relació al “social media”, últimament a estat molt present aquest famós video d’Essena O’Neill
    Essena O’Neill – Why I REALLY am quitting social media – (Original Video)

    … ens pot ajudar a reflexionar sobre quin ús i com la societat està enfocant tot plegat

    A reveure, i un plaer compartir i reflexionar

    @ManelTrenchs

  2. Meius, m’ha agradat molt el teu text, però jo no sóc pessimista. No crec que estiguem pitjor que abans pel que fa al respecte a l’altre, al que és diferent; al contrari: tenint en compte l’enorme diversitat que hi ha a les nostres aules i que quan nosaltres anàvem a escola no hauríem ni pogut imaginar, crec que aquesta diversitat s’està acceptant amb força naturalitat. No et diré que tot sigui una bassa d’oli, però el que predomina és la convivència i el respecte, no pas el conflicte. I donades les circumstàncies, de vegades em sembla gairebé un miracle.

  3. M’has fet pensar en la sort que vaig tenir d’anar a una escola catalana, mixta, sense uniforme i on el que sempre ens repetien era que estaven formant persones.
    M’agrada com ho escrius i tens raó quan dius que cal un treball conjunt per fomentar nous valors. Tot va molt depressa i ara mateix penso que massa vegades els professors van molt per darrere dels canvis i quan això passa el professor no pot acompanyar en l’aprenentatge.
    El ciberassetjament no hi era i aquest sí que és un tema delicat

  4. La xarxa ho amplifica tot. El que és i el que és dolent. El ciberassetjament és senzillament assetjament, igual que ja no podem aïllar comunicació digital de comunicació, ni educació online d’educació. Els canvis que ha comportat Internet encara no han estat prou assumits per la societat.

    Les noves formes d’assetjament segurament són una variant moderna de les velles. Certament cal educació, però tal com dius cal que la societat (la familia, l’escola, el barri, el poble…) faci de paraigües d’influències negatives.

    Més que mal cal la competència de saber gestionar la crítica i saber gestionar els rumors. Abans estava més reduïda a un entorn molt local. Ara és global i instantània. Cal formar en la competència de gestinar la impulsivitat.

    Igual que el comentari de la Lourdes, sóc ben optimista. Si fins ara tothom se’n sortia, dels problemes de l’escola i de l’adolescència o dels primers anys d’escolarització, en el futur també.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s