Unes xarxes no tan socials?

candau

Ara que les xarxes socials s’han obert pas a la nostra societat i ja en formen part intrínseca, la nova generació d’adolescents que hi arriba adopta la missatgeria instantània com a canal preferent per comunicar-se. S’obren un perfil, comparteixen textos, àudios, fotos o vídeos, incorporen emoticones als missatges… hi creen el seu espai propi: la diferència és l’abast d’aquestes publicacions. En el cas de les xarxes que coneixem és un entorn obert, i en canvi en les eines de missatgeria és un entorn conegut i tancat, format per les persones que escullen i fora de la mirada dels altres.

S’estimen més parlar amb el  grup d’amics en qui confien que no pas ensenyar-se al  món. Potser els problemes derivats del ciberassetjament i els avisos constants dels perills de les xarxes que han rebut a l’escola han fet forat. Potser hi tenen a veure les famílies, que estan més tranquil·les si no veuen els seus fills exposats al món exterior. El cas és que han trobat la manera d’amagar-se d’uns adults que ja no poden compartir aquest espai amb ells. Està per veure si és un primer pas per una evolució posterior, o si es mantindran en aquest ús privat.

Les aplicacions de missatgeria han evolucionat i s’han diversificat. Whatsapp permet adjuntar arxius de text, a més de fotos i vídeos, i asseguren que han millorat la seguretat. Han incorporat la versió que permet utilitzar-lo a l’ordinador. La icona de Whatsapp ja apareix als articles per facilitar-ne la compartició des dels digitals. Hi ha molt poca gent al nostre entorn que pugui passar sense tenir-ne, són minoria els resistents. Snapchat, l’aplicació de missatges efímers que ja té més usuaris actius diaris que Twitter,  ha entrat amb molta força al món preadolescent i adolescent. Facilita que es deixin anar, al cap i a la fi les fotos que hi comparteixin desapareixeran. Els adults no ens hi sabem moure, però les marques comencen a entrar-hi perquè el seu públic és allà. Instagram  triomfa. Pràcticament tots els adolescents hi són, i per la meva experiència, només un terç hi és en obert.  Permet enviar-se missatges directes, copiar i redifondre fotos d’altres. Vivim l’era selfie, i Instagram és l’eina ideal per exhibir-se i mostrar l’èxit social. M’expliquen nois i noies que conec que fins i tot ara queden per fer reportatges fotogràfics.

Les aplicacions de missatgeria de les altres xarxes s’actualitzen i incorporen millores. Els MD de Twitter permeten missatges en grup, i desapareix el límit de 140 caràcters. Instagram incorpora els MD  i els joves poden xatejar-hi  Google Hangout, probablement una de les primeres aplicacions a què accedeixen els més joves  des de l’ordinador familiar, abans d’arribar a tenir un smartphone, també permet fer xats. Google s’ha apuntat a la moda i  ha creat Google Spaces, per a converses en grup sense barrejar temes, que permet comentar qualsevol tipus de contingut. Telegram i Slack s’utilitzen més en entorns professionals. N‘hi ha tantes que ja ha aparegut una eina, actualment en fase beta, que permet agrupar fins a 10 aplicacions de missatgeria en la versió web. Franz pot esdevenir imprescindible.

A partir d’aquí, la reflexió que ens hem de fer és com hem arribat fins aquí. Les xarxes socials van néixer amb un esperit diferent, per crear comunitats que compartissin determinats interessos. El gran valor que els vam donar va ser que ens convidaven a compartir coneixement, a ampliar horitzons, ens obrien al món.  Si ens mantenim en el grup que coneixem, si no sortim de la zona de confort, les xarxes tancades simplement actuen com un canal més per parlar amb la nostra gent, però no ens permeten créixer. Tenim el control, però no eixamplem la mirada. Com deia un periodista fa poc a la ràdio, no té el mateix interès participar en un xat amb els pares i mares del grup de futboldels fills que aconseguir captar l’atenció d’un influencer perquè et segueixi a Twitter

Recordo els primers passos a les xarxes, quan aconseguies conèixer persones rellevants i les conseqûències que se’n van derivar. El plaer i el vertigen de la descoberta, l’emoció de descobrir que et segueix aquell conferenciant que t’entusiasma, que et fa RT aquell periodista tan conegut o que recomana el teu blog un desconegut que sembla molt interessant. Tot això s’ho perdran, si persisteixen en aquest ús blindat de la comunicació.

Prefereixen crear el seu món particular i recrear-s’hi que no pas obrir-se a altres mons amb noves perspectives.  Quedar-se a dins de casa i convidar-hi amics i coneguts que no pas sortir a la plaça i seure al banc, mirar passar la gent i deixar que seguin amb ells i iniciar conversa.

Crec que el que caldria és explicar-los les possibilitats que els ofereix la xarxa de construir-se una identitat digital i de fer comunitat per aprendre conjuntament. Nosaltres vam entrar en aquest món ja de grans, ells se’l troben quan encara han de créixer, i això ha de ser una oportunitat i no pas un escull. Per això ara el que hem de fer és acompanyar-los en aquesta descoberta, des de casa i des de l’escola. No els deixem sols, perquè poden prendre mal.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s