Manifest 4.0

Vivim un canvi d’època derivat de la irrupció de la revolució digital que ha afectat tots els àmbits. El pas de món analògic al món digital ens ha canviat la vida, i encarem un futur on l’Internet de les coses, la intel·ligència artificial, l’aparició dels drons, la impressió 3D o la realitat virtual configuraran una nova realitat que ni gosàvem imaginar.

Aquest canvi de paradigma és disruptiu, no evolutiu, i aquesta circumstància genera tensió entre noves i velles maneres de fer, en tots els àmbits. Als llocs de treball l’escletxa digital és ben present entre les persones que estan adoptant el canvi, que veuen el món d’una altra manera,  i les que hi mostren resistència: això afecta les relacions laborals, els procediments i els resultats finals.

Aquest manifest és un intent de fer aflorar una situació que esdevindrà insostenible si no encarem el futur amb un esforç coordinat i una estratègia comuna. Les persones que treballen en comunicació digital han de lluitar individualment dia a dia contra els perjudicis i les inèrcies d’aquells que no volen canviar per por de perdre el control.  El seu immobilisme fa desesperar les persones conscients de l’abast de la transformació digital.

Dins el món acadèmic, les persones que no volen introduir canvis en el sistema perjudiquen el desenvolupament dels seus alumnes, dificulten l’evolució del seu centre i tanquen la porta al seu creixement personal com a docents. Els responsables educatius a l’ensenyament secundari i superior tenen una gran responsabilitat: si continuen allunyant-se del món real on viuen els estudiants, si s’aferren a l’ensenyament tradicional, ajuden a fer créixer el desencís, la desafecció i el desinterès, i com ja s’ha dit, perpetuen una situació on els uns fan veure que ensenyen i els altres fan veure que aprenen.  Ningú pot pretendre ensenyar tal com va aprendre fa anys, perquè el món s’ha transformat: d’una banda, els joves del segle XXI tenen unes necessitats, uns hàbits i uns interessos completament diferents, i de l’altra, el paper de l’ensenyant ja no és pròpiament el d’instruir sinó el de compartir coneixement i d’acompanyar en l’aprenentatge.

Dins el món empresarial, els  dirigents que no volen adaptar-se, que inverteixen quantitats ingents en sistemes de promoció obsolets, que continuen prenent decisions al marge de les necessitats reals dels clients i de l’opinió dels treballadors, que no intenten implicar-los i potenciar el seu talent perquè se sentin vinculats a l’empresa i es comprometin a fer-la avançar, que no volen adoptar sistemes de treball col·laboratiu que els permetrien estalviar temps i recursos,  impedeixen que la seva empresa evolucioni i de fet, la posen en perill.

A l’Administració pública, els responsables que no s’han cregut la necessitat imperiosa de l’obertura de dades i transparència per generar confiança i crear valor afegit –en àmbits com la mobilitat o la salut-  que no han entès que cal desburocratitzar processos i  innovar en l’oferta de serveis, que no volen aprofitar les eines i recursos a l’abast per la productivitat i simplificar procediments, que no treballen per motivar els funcionaris per tal que s’animin per compromís corporatiu a proposar i tirar endavant idees de millora,  estan alentint el desenvolupament del nostre sistema públic.

En l’àmbit laboral, els treballadors que s’aferren a les velles formes de procedir, que tot ho fan individualment sense adoptar sistemes de treball col·laboratiu, que no volen aprendre noves  maneres de fer i tanquen la porta a qualsevol intent d’innovació tecnològica, perjudiquen els companys i  impedeixen avançar. Cal treballar per la conscienciació de la necessitat del canvi, i és urgent que es presentin programes d’alfabetització digital a tots els nivells per empoderar aquests treballadors.

Els estudiants, els consumidors, els usuaris de l’Administració…  es van adonant que tenen dret de ser atesos d’acord amb el nou paradigma, i a poc a poc s’organitzaran per fer valer aquest dret. De fet, apareix una nova exigència:  la informació i els serveis de tota mena es volen tenir a l’abast des de qualsevol lloc, en qualsevol moment, des de qualsevol dispositiu. Qui no estigui disposat a oferir-ho, quedarà arraconat.

Com a país que vol exercir la seva plena sobirania, no ens podem permetre continuar acorats en velles maneres de fer. Hem de liderar aquest canvi. Tenim eines i recursos, tenim agents del canvi entusiastes en tots els àmbits, tenim gent amb talent, tenim molts dirigents polítics que s’ho creuen i que s’hi han posat, des del govern i des de les institucions, però ens falta aconseguir que sigui una estratègia compartida i global. El repte que tenim davant és majúscul, posem-nos-hi.

Advertisements

23 thoughts on “Manifest 4.0

  1. I quines propostes concretes fas, Meus? A quines accions concretes crides? Quines són les quatre o cinc coses que caldria impulsar estratèticament, que comportarien mesures concretes?

    • Miquel, tal com t’he dit a Facebook, la proposta inicial consisteix a aconseguir adhesions per tal d’organitzar un col·lectiu si és possible, perquè les lluites individuals no porten enlloc. Tu ho veus possible? Has liderat el canvi a la UdG durant molts anys. Ara ja toca recollir-ne els fruits.

  2. I el millor de tot plegat és que si ens hi poséssim, en tots els àmbits, seríem un país capdavanter. Cada cop que hi ha hagut una revolució d’aquesta mena al món, un canvi de paradigma, Catalunya no n’ha estat aliè i ha tingut la seva dosi d’implicació i protagonisme. En aquesta quarta revolució industrial, ser els primers en implicar-s’hi a fons és essencial. Gràcies Meius per posar el dit a la llaga. Segur que el manifest es poden fer matisos, aportacions i observacions diverses. Però fer el primer pas, sovint és el que costa.
    En aquest sentit crec que l’àmbit empresarial i el laboral és el mateix. En el món que ve ja no es pot entendre una empresa com la típica i tòpica relació entre amo i treballador. Això és història. Precisament la implicació dels treballadors amb el cor de l’empresa defineix també el que ha de ser l’empresa moderna, i, en conseqüència, l’actitud dels empresaris també és fonamental. La revolució 4.0 és tecnològica, i tant, però sense l’escalf humà, sense la intel·ligència emocional, sense l’aportació més personal, no serà res. Doble repte, aprendre a ser més persones, a crèixer com a tals i a saber fer anar les màquines i treure el màxim rendiment del que ens ofereix avui la tecnologia, dit aixi en brut i de manera un pèl simple, ho reconec.

    • Ernest, tu has estat i ets un lider d’aquesta revolució. Que tu ho vegis necessari m’esperona per continuar. La idea seria ara per ara fer córrer el text per veure quina rebuda té i a partir d’aquí ajuntar la gent que vulgui afegir-s’hi per tal de començar una campanya de debò, que pugui tenir ressò als mitjans. Em consta que ja ha tingut un efecte dins una institució que encara no puc revelar, però que podria ser important. Vinga, continuem, i gràcies de nou

  3. Una iniciativa molt necessària, Meius: la administració de la República només pot ser una administració que assumeixi amb totes les conseqüències la revolució digital.

  4. Ja saps que estic totalment a favor del canvi, de l’adaptació, de la innovació i de l’acceptació, però no acabo de tenir clar, en cap cas, quines actuacions caldria emprendre. De tota manera i abans de res, avalo la teva crida i em sumo als esforços que calen per fer el que s’hagi de fer.

      • M’agrada aquest esperit de renovació que les noves generacions ens estan empenyent i exigint. Quun futur volem per als nostres fills, les noves generacions. Compteu amb el meu granet de sorra. Gràcies pel vostre entusiasme contagiós.

  5. Coincideixo amb tu en tots els àmbits que has indicat Meius! Mica en mica va arribant, però és un procés lent en el qual els qui hi creiem tenim la feina d’entusiasmar als qui no, i transmetre els beneficis que comporta aquesta nova era digital que cada dia es transforma i creix.

  6. M’encanta que algú digui que no ens podem ancorar al passat i encara més que denunciï als que per por o prejudicis no accepten el canvi. A mi el que em sembla es que això no es nou, no només ara, sinó sempre hem estat i estem immersos en una societat que no para de canviar, en gran mesura per l’evolució tecnològica i que el que cal fer es promoure el canvi amb criteris, amb valors i per facilitar la integració i la igualtat d’oportunitats. Massa sovint ens deixem portar per l’especulació i els interessos d’uns pocs, en nom de la modernitat i el progrés. Massa sovint la falta de previsió dels que haurien de planificar el futur col·lectiu, ens deixa en mans de companyies de les que no podem prescindir per manca d’alternatives publiques competents.
    Som-hi Meius. Una gran iniciativa.

  7. Apostar per la innovació sociotecnològica. L’ús de les tecnologies i el seu impacte en el dia a dia no ha vingut acompanyat del canvi cultural necessari especialment per aquelles generacions que les TI els han atrapat a mig camí o al final de la seva vida professional.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s