Les universitats catalanes davant els reptes de futur

 

La Universitat catalana té el repte d’avançar per transformar-se en una institució d’ensenyament superior pròpia del segle XXI. Darrerament s’ha parlat molt del futur de la universitat, però contràriament al que veiem en el món de la secundària i primària, que bull amb debats sobre innovació docent, reforma educativa i nous models d’aprenentatge, en el nostre àmbit sembla que la qüestió s’hagi centrat sobretot en el debat sobre el model 3+2 / 4+1,  la crisi financera que ha conduït a unes retallades considerables i les elevades taxes que paguen els estudiants de grau i màster.  Potser no es parla prou dels investigadors estressats, els professors desbordats, els dirigents reivindicatius, els estudiants desmotivats i els treballadors desgastats. Tots plegats, amb una sensació d’impotència, amb un horitzó de futur poc clar, amb uns centres que han perdut el monopoli de la formació superior i van en camí de perdre també l’exclusivitat de l’acreditació.  Tothom li exigeix, a la universitat, però si desaparegués de sobte, la trobarien a faltar?  És una institució necessària, imbrincada en el teixit social, o més aviat es mira de reüll amb la societat que l’envolta?

Ens hem de preguntar si el nostre model universitari s’avé amb les necessitats presents i futures dels nostres estudiants, de les nostres empreses i del món en general. En un moment en què els interessos privats de determinades empreses o particulars fan que creïn les seves pròpies estructures d’ensenyament superior, en què hi ha corporacions que es replantegen la necessitat de contractar graduats perquè el que necessiten són candidats amb determinades habilitats i competències que la universitat no ofereix encara, en què el coneixement es posa a disposició  de tothom gratuïtament a través de múltiples plataformes online, se’ns acaba el monopoli de la formació i l’acreditació.

Al meu entendre, ens cal replantejar des de l’inici el funcionament de la docència i fins i tot dels graus tal com estan concebuts.  Tal com vivim ara, tot ho volem a un clic, en el moment que ho necessitem, des de qualsevol dispositiu.  I ens cal accedir a nou coneixement de manera permanent, hem d’estar al dia.  La universitat no s’adapta a aquestes necessitats emergents, sinó que es troba encotillada en un funcionament ja caduc, amb uns horaris establerts inamovibles, uns espais de formació compartimentats i poc flexibles,  un personal que no s’ha format en competències digitals i uns sistemes de comunicació que s’han demostrat poc efectius.  Tenim el repte d’encarar el futur adaptant-nos a aquest canvi de paradigma si realment volem sobreviure.  I aquesta lluita no la podrem fer si no és com a sistema, com a Universitat de Catalunya.

Ens urgeix innovar, avançar cap a sistemes d’aprenentatge entre iguals, necessitem obrir les aules perquè els professors aprenguin els uns dels altres, hem de fomentar l’adquisició de les noves competències que requereix un mercat de treball canviant, ens cal promoure els dobles graus,  necessitem espais de formació en càpsules permanentment actualitzats, la recerca que fan els nostres investigadors ha d’arribar més enllà de les revistes indexades per tal que puguin esdevenir veritables agents de canvi, amb reconeixement social, hem de ser capaços de formar persones amb sentit crític i ganes permanents d’aprendre, hem de poder crear veritables comunitats d’aprenentatge, i tot plegat incorporant la tecnologia al punt just que sigui necessari, i sense deixar d’implicar-nos en el teixit social.

La universitat catalana està sobretot desorientada. Amb el procés de Bolonya, l’Estratègia Universitat 2015, els Campus d’Excel.lència,  ja s’havia fet un replantejament, però no ha anat acompanyat de la inversió necessària i de l’acompanyament que tocava. Som on érem, hem anat donant voltes sobre un mateix eix. S’imposa avançar per guanyar vincles amb els estudiants actuals i els antics estudiants, per crear grups efectius de persones que comparteixen coneixements i recursos, i que s’alien per trobar solucions als problemes que planteja la societat .

El món tal com l’enteníem està en vies de desaparició, només cal estar una mica atents als canvis de models de negoci.  La universitat actual ja no és motor de res, va a remolc d’aquest món que neix. Com a institució, té l’obligació de formar ciutadans que puguin sentir-se preparats per enfrontar-se a aquest entorn canviant. La cultura, el coneixement, han de ser els eixos vertebradors d’aquest país en construcció.

 

Advertisements

One thought on “Les universitats catalanes davant els reptes de futur

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s