La transformació de les organitzacions, un repte immediat

relaxation water wave circle

Photo by Pixabay on Pexels.com

En un inici no érem gaire gent. Anàvem descobrint noves xarxes, aplicacions, tecnologies, eines per treballar diferent. Com nens petits, il•lusionats. Era com si juguéssim, de fet, a ser exploradors d’un nou món que s’obria davant els nostres ulls. Llegíem i escrivíem articles en blogs, assistíem a esdeveniments on ens anàvem desvirtualitzant, emocionats de comprovar que aquella persona que havíem conegut a la xarxa  es reencarnava en tres dimensions davant nostre. Assistíem a conferències on apreníem els reptes de futur de la mà dels nous gurús 2.0. De tant prendre apunts a Twitter a voltes aconseguíem que en seguissin els ponents, i era la felicitat. Comparable només a un retuit per part dels que ja tenien milers i milers de followers. Estàvem en beta constant, en una voràgine que ens arrossegava. Ens sentíem part d’una mena de cultura secreta on parlàvem un llenguatge per a iniciats. Algun cop ens convidaven a esdeveniments selectes perquè formàvem part de grups secrets de Linkedin, o de Google +, o de Facebook… Vam començar a fer xerrades i conferències. Vam entrar al món dels TEDx com a organitzadors i gairebé no ens ho crèiem, ens feia la impressió que havíem entrat en un nou món . Vam atrevir-nos a organitzar les trobades dels #trinxats a Girona, després de Reus i Barcelona. Èrem els anomenats 2.0, sovint incompresos, a voltes menystinguts, però sempre conscients

Aquells temps han passat,  la generació Z ja ha arribat a la universitat i empeny amb força. El Twitter locus amoenus que coneixíem s’ha convertit en a un espai que se’ns fa estrany com a camp de batalla. Aquell Facebook que ens mantenia vinculats a tants amics, coneguts i admirats, està en entredit per pràctiques fraudulentes. El Whatsapp ens aclapara i busquem altres refugis més professionals com Slack, que costa que quallin. Els nostres fills tenen xarxes que no entenem, com Snapchat. El nostre món digital no és el seu, i potser ens costa d’admetre-ho.
D’altra banda, ja no som aquella minoria que es movia a les xarxes amb una mena de complicitat especial.  Al nostre voltant,  qui més qui menys ha entès que la comunicació s’ha transformat i ha anat adoptant eines digitals.  Entrem de ple en el canvi d’època que vaticinàvem. Hem passat directament del 2.0 al 4.0 i tot és incertesa quan mirem cap al futur.
La intel•ligència col•lectiva, el coneixement lliure, la transparència… es presenten com a elements imprescindibles per afrontar el tsunami. Hem d’innovar en tots els camps: educació, Administració, salut, empresa, mitjans de comunicació…   i sense la complicitat de tots no ens en sortirem. La innovació disruptiva no és senzilla ni còmoda, i sovint no es comprèn. Però és inevitable per tirar endavant.  S’imposa repensar conceptes, reinventar metodologies, renovar procediments i explorar tecnologies per automatitzar tot allò que estigui al nostre abast. Les dades són la clau: cal reforçar els sistemes de protecció de dades personals, cal conscienciar tothom de la importància de gestionar la privadesa de les nostres dades, i alhora cal aprofundir i aprofitar l’oportunitat que ofereix el Big Data.
En màrqueting, cal creure’s d’una vegada que el focus és en l’usuari/client i que hem d’adaptar tota la publicitat a les seves necessitats i preferències. Això afecta el llenguatge, el canal i l’estil que adoptem per adreçar-nos-hi. Requereix una estratègia molt ben definida i uns processos complexos per arribar a aconseguir resultats en funció de la segmentació. Ens cal aprendre’n molt, encara.
En l’educació, cal abandonar la classe tradicional per aconseguir estimular l’interès que derivarà en un aprenentatge efectiu dels estudiants, que necessiten noves competències i habilitats.  Cal que s’aprofitin les eines tecnològiques que hi ha a l’abast, i que es teixexin xarxes de professors i estudiants d’arreu que vulguin construir junts aquests nous aprenentatges compartits.
En la indústria 4.0, tenim al davant l’Internet de les coses i la irrupció de la Intel•ligència artificial que ens planteja un canvi profund en els processos de producció, distribució, conercialització i consum.
Tot és obert, encara. Som aquí, molts dels que ens hem mogut en l’àmbit de la comunicació digital ara ocupem llocs de certa responsabilitat i és el nostre moment. Ho podem fer pel nostre compte o podem teixir xarxes de complicitat amb un objectiu comú: la plena transformació de les nostres organitzacions per adaptar-les als requeriments del segle XXI.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s