La transformació digital en temps de coronavirus

fashion man hands people

Photo by cottonbro on Pexels.com

Recupero el blog per reflexionar sobre 10 punts que al meu entendre, esdevenen reptes importants per al moment que vivim, en què la transformació digital ja no és un repte de futur com dèiem, sinó que ha esdevingut un requeriment del nou temps que ens ha tocat viure: 

 

Capacitació digital  

No es pot passar de la nit al dia de fer classes presencials a fer-les virtuals i pretendre que surtin tan bé com si tothom fos expert en la matèria. Requereix un determinat aprenentatge.  Qui ha de fer teletreball necessita aprendre quina és la millor manera de fer-ho, quines són les estratègies que ha d’aplicar i quines eines li aniran millor. Necessita analitzar quins resultats li dona, i observar com ho acullen els estudiants. Encara hi ha molta dispersió, i a poc a poc cal anar posant ordre, veient què funciona i què no. I cal formar-se en aquest àmbit. Hem de pensar que de ben segur determinades competències digitals seran un requisit en un futur per accedir a les places de l’Administració, atès que aquests coneixements esdevenen necessaris i imprescindibles en un futur immediat. 

 

Resiliència  

El món ha canviat, ja no és tal com el coneixíem, i això ens obliga a canviar forçosament. Hem sentit i llegit milers de vegades que per avançar convenia sortir de la zona de confort. Doncs bé, ara és l’hora de fer-ho efectiu: la crisi sanitària ens ha expulsat literalment del món que coneixíem, i ens ha immergit en una dimensió desconeguda, de futur incert. Davant d’això, només ho superarem si ho afrontem amb serenitat i humilitat.  Som vulnerables, i ens cal repensar-ho (quasi) tot. Allò que consideràvem indispensable, ara és superflu, davant de la magnitud del que ens ha arribat. Hem canviat de vida i no sabem si mai tornarem a dur exactament la vida que dúiem. Probablement no. Adaptem-nos-hi. 

 

Planificació  

La incertesa obliga a anticipar diferents escenaris per poder estar preparats sigui qui sigui el futur que ens espera. Ja no podrem improvisar, però tampoc ens serveix la planificació rígida.  Hem d’aplicar flexibilitat i sensatesa en cada decisió, i s’ha de fer coordinadament amb tots els agents que hi intervenen i sobretot tenint en compte quins són els destinataris als quals serà d’aplicació aquella decisió. S’imposa treballar en protocols exhaustius i detallats a partir d’ara. Cal dedicar més temps a pensar i a analitzar, segurament. I haurem d’aprendre els uns dels altres, treballant coordinats i en xarxa. 

 

Accés a la xarxa  

De futur, Internet hauria de ser un servei a l’abast de tothom, un dret. Un servei públic.  Amb el 5G no ha de ser tan difícil. Ara que anem sabent quants estudiants es queden fora perquè no tenen accés a wifi o a un ordinador, som més conscients que mai de la bretxa digital. Si per aquesta raó s’acaba a primària i secundària  amb un aprovat general, considero que haurà estat una llàstima. Si volem lluitar contra les desigualtats, cal començar per aquí.  Hi ha col·lectius que han iniciat campanyes per proporcionar ordinadors a qui no en té, i s’està reclamant que els ajuntaments obrin wifi als ciutadans, L’educació inclusiva és això, no s’hauria de deixar ningú enrere. 

 

Ensenyament competencial   

La classe magistral de tota la vida portada al món virtual no acaba de funcionar.  És molt fàcil que els alumnes desconnectin, de la mateixa manera que no aguantem una conferència en streaming si no ens interessa molt el que expliquen i a més ens ho presenten de manera prou atractiva. La pantalla no ho aguanta tot, aquesta és la veritat. Molts ensenyants estan repensant el model, ara ja toca que des de les institucions s’impulsi decididament el canvi cap a una educació adaptada a les noves necessitats, sense dubtar, perquè ja no farem passos enrere quan es torni a les aules. Molts pensem que el model semipresencial pot ser una bona solució, posant l’èmfasi en les habilitats i competències i no pas en el reguitzell de continguts compartimentats en assignatures. 

 

Treball col·laboratiu

Ara que treballem des de casa i hem descobert noves eines col·laboratives, val la pena dedicar un cert temps a reflexionar sobre els fluxos de treball i els processos,  per adonar-nos dels canvis que hem d’introduir si volem ser més eficients i transparents. Ens hem de preguntar qui té accés a la informació, qui pot modificar-la, com s’obtenen i es presenten les dades, com es preserva la confidencialitat de les dades personals, amb quins entorns digitals treballem, quina seguretat ofereixen…. És el moment d’aplicar canvis si cal dràstics en els circuits, per tal que tothom tingui la informació necessària per poder treballar i sàpiga com processar-la adequadament. 

 

Impacte social

Les persones del nostre entorn que no són actives a les xarxes viuen aquesta crisi d’una manera diferent que les que hi som presents. Les xarxes ens ajuden a  informar-nos més enllà del que ens diuen els mitjans de comunicació, ens permeten amplificar les crides a la solidaritat, donar suport a qui ho demana, difondre coneixement, entretenir amb propostes culturals, compartir neguits, inquietuds i esperances. Les xarxes seran també un element que formarà part intrínseca en la recuperació de molts negocis que hauran de treballar en màrqueting digital per arribar als seus clients.Constitueixen un element imprescindible per un ciutadà del segle XXI, i no se n’hauria de poder esgrimir desconeixement: tothom hauria de poder-se construir una identitat digital. 

Comunitat  

Hem anat veient com a mesura que passaven els dies i ens adonàvem de la magnitud de la crisi ens anàvem preocupant més i més de qui teníem al voltant; companys de feina, amics, familiars… hem volgut saber com estaven, i això ho hem fet passar per davant de qualsevol altra circumstància. El coronavirus ens ha fet més solidaris, i tot i veure’ns obligats a allunyar-nos físicament ens ha acostat més els uns als altres. Aquest fet modificarà de ben segur la societat futura, i des de les institucions ho hem de tenir ben present. Hem de ser a tothora al costat de la gent, entendre els seus problemes i treballar per ajudar a resoldre’ls. Només així construirem una comunitat sòlida i compromesa. 

Valors

 En un futur, qui pretengui mostrar-se com allò  que no és quedarà fora. Els ciutadans que ara són encara infants no estaran interessats en aquelles marques que no explicitin uns valors determinats:  consciència ecològica, proximitat, autentitcitat, són valors que aporten credibilitat. No es refiaran d’aquells que els vulguin vendre només imatge. Exigiran transparència, dades obertes. Voldran respostes i seran implacables. Més val que ens preparem. 

Xarxa per a la transformació digital 

Necessitem que els professionals  que a cada institució treballen per impulsar la innovació en el seu àmbit  posin en comú coneixements, estratègies i recursos per avançar cap a l’objectiu compartit de la transformació digital. Si aflora el talent, i s’organitza, ho aconseguirem. 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s