Analògics i digitals

Ara fa 50 anys Umberto Eco publicava l’obra Apocalíptics i integrats, que va causar un impacte considerable.  Amb la irrupció de la cultura de masses, Eco definia els apocalíptics com aquells intel.lectuals pessimistes i reaccionaris, que consideraven l’avenç tecnològic com a signe de decadència, que havia de provocar una disgregació de la cultura. Per a ells els mitjans de comunicació eren l’origen de tots els mals. La novetat era mal vista, perquè obligava al canvi,i ells no volien canviar.

En canvi,  els integrats creien que la cultura s’havia d’obrir i que calia adaptar-se als paradigmes de la modernitat. Per a ells la tecnologia en la cultura de masses proporcionava coneixement i experiència, i podia constituir un nou mètode d’aprenentatge.

umberto eco

Des del meu punt de vista, ara ens trobem justament en un punt similar, respecte de la nova comunicació i el canvi social que comporta.

D’una banda, es fan esforços perquè la tecnologia esdevingui un element integrador i de cohesió social i no pas disgregador:  es posa fibra òptica, hi ha wifi als llocs públics i fins i tot als carrers de grans ciutats, les biblioteques ofereixen connexió de franc, s’ofereixen cursos d’alfabetització digital… però no n’hi ha prou. Perquè hi ha molta gent que considera que la irrupció de la tecnologia i les xarxes és un mal per a la nostra societat. Són els anomenats analògics, que fan bandera de no estar connectats més enllà del correu electrònic, que no volen saber res de les xarxes socials ni de les oportunitats que ofereixen.  Persones amb estudis superiors, moltes amb responsabilitats educatives o empresarials, que simplement es tanquen a qualsevol avenç tecnològic que suposi un trencament amb el que coneixen encara que això provoqui un estancament en l’activitat que desenvolupen. Com els apocalíptics de fa 50 anys, són persones que saben que un dia o altre hauran d’endinsar-se en el món digital, perquè de fet, els hi va la feina, però ara per ara es mostren enrocats.

I a l’altra banda tenim els anomenats digitals, els permanentment connectats, que ens reconeixem només de veure’ns i establim vincles gratificants entre nosaltres, que ens trobem còmodes dins la nostra bombolla, que sovint confonem el món amb el nostre TL, que ens refugiem en unes xarxes que ens alimenten l’ego, que compadim els analògics però no els sabem convèncer i que potser ens descuidem de les necessitats de comunicació amb aquells que tenim a la vora per atendre llunyans i quasi desconeguts “amics” de Facebook.
És urgent fer convergir aquests dos col·lectius, i potser l’única manera seria que uns i altres sortíssim de la  nostra zona de confort per interessar-nos realment per les raons que tenen els que no pensen com nosaltres. No podem permetre’ns una societat dividida on digitals i analògics es mirin de reüll fins que ja no tinguin res a dir-se.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s